Una escola de l'Hospitalet implanta l'uniforme per primer cop a la pública

BARCELONA.El curs que ve, els més de 300 alumnes de l'escola Màrius Torres, a l'Hospitalet de Llobregat, vestiran faldilla de quadres verds, elles, i pantaló gris i polo blanc, ells, i es convertiran així en el primer centre públic de Catalunya que implanta l'uniforme després que a finals del franquisme desaparegués de les aules de l'escola pública. Fa temps que al director de l'escola, Jorge León, li ballava la idea pel cap. Molt abans que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, n'obrís el debat. I és que l'uniforme forma part del nou projecte educatiu per "prestigiar" el centre i millorar "l'autoestima" dels alumnes, la gran majoria dels quals són immigrants.

Element distintiu però igualitari

Els alumnes s'igualaran així als seus companys de la concertada. I és que just al davant hi ha l'escola Sant Ramon Nonat Sagrat Cor, on els alumnes porten uniforme. De fet, fins fa poc, era considerat una peça retrògrada i amb connotacions elitistes. "Ha arribat el moment de treure's de sobre els prejudicis", diu Lídia Digon, cap d'estudis del centre. "Per què els alumnes de la pública no poden portar uniforme, com sí que fan la privada? També és una manera de dignificar-los i donar-los autoestima", afegeix Ana Güerri, secretària del centre, que vol despolititzar el debat. Amb l'entrada de l'uniforme a la pública es trenca, però, un dels últims tabús.

En una escola amb un 90% d'immigració i en què els nens tenen orígens molt diversos, l'uniforme també servirà per "unificar-los", expliquen. Amb un nivell socioeconòmic més aviat baix, la pressió per les marques no és, de moment, un problema, però sí que començaven a ser-ho alguns hàbits en la manera de vestir, sobretot, amb l'arribada del bon temps. "Oi que no ens posem la mateixa roba per anar a dormir que per sortir al carrer? Doncs a l'escola no s'hi pot venir vestit com a la discoteca", assegura Digon. Indirectament també es neutralitzen altres diferències en la manera de vestir pròpies de cada cultura, ja que vol ser un element "igualitari". "No està prohibit portar vel -dues alumnes en portaven- però ja no es plantejaran posar-se'l perquè no és part de l'uniforme", diu Jorge León.

Aprofitant que també estrenen nou edifici a la carretera de Collblanc, després de més de 25 anys fent classe en uns mòduls prefabricats -que havien de ser temporals-, l'escola Màrius Torres ha volgut "renovar-se i canviar d'imatge", explica el director. I l'uniforme és una eina més. Donar més pes a l'anglès -no serà només una assignatura sinó que alguns blocs temàtics s'impartiran en aquesta llengua-, introduir mitja hora de lectura diària a l'inici de les classes, lliurar les notes durant una reunió personalitzada amb els pares i promocionar el teatre són altres de les noves mesures per millorar les competències bàsiques.

Rebut amb aplaudiments

Nens i pares han rebut amb "il·lusió" l'uniforme. Molts són d'origen sud-americà i als seus països és habitual que els escolars en portin. Es va consensuar amb els pares i el 90% hi estan a favor. Les famílies s'hi poden negar ja que no és obligatori, tot i que en només dos dies ja l'han comprat més de la meitat. Esmeralda Novas, per exemple, creu que ara el seu fill Jeremy tindrà un aspecte "més formal i respectable". "Els joves van poc arreglats a l'escola, i amb gorra, i al meu país [Santo Domingo] això és una falta de respecte". Shabbir Hussain opina que és "molt pràctic" i "econòmic", ja que s'acaben els maldecaps per triar la roba al matí.

"Per s ells, portar uniforme és pujar de categoria", explica la direcció de l'escola. Com estudiar en anglès: "Els nostres alumnes no es poden pagar acadèmies i els hem de donar aquesta oportunitat", explicava la cap d'estudis. Tot forma part del mateix: "Escola nova, projecte nou, il·lusions noves", resumeixen. I ara també, uniforme.