Barcelona.A la classe de tercer de primària una llista indica les responsabilitats de cada alumne. "Deures: Jeremy. Pissarra: Nhorelyn. Assistència: Guido. Missatgera: Ainhoa". Els noms reflecteixen les diferents procedències dels alumnes. A l'escola pública Màrius Torres hi conviuen més d'una vintena de nacionalitats. El director, Jorge León, sempre fa broma i diu que ell dirigeix una "escola internacional".
El que és enriquidor també té inconvenients, ja que tenen molta matrícula viva. És a dir, alumnes que s'incorporen a meitat de curs. Això ha provocat una davallada de les competències bàsiques i ara estan per sota de la mitjana catalana. Hi volen posar remei amb un seguit de mesures pedagògiques. L'uniforme és la que crida més l'atenció.
Però el centre té altres peculiaritats. Té plaques solars per escalfar l'aigua i la cuina és un reflex de les diferents cultures: hi ha menú musulmà i vegetarià, per exemple. El nou edifici, estrenat al maig, encara fa olor de nou i les seves instal·lacions són l'enveja de qualsevol escola. No és estrany, el barri de Collblanc fa 25 anys que l'esperava.
