Les escoles tunisianes també han obert les portes als nens i joves refugiats de la guerra de Líbia. En la majoria de ciutats del sud-est del país, on els refugiats han estat acollits en cases i equipaments públics, s'ha organitzat l'escolarització dels més petits amb l'objectiu que puguin continuar els seus estudis.
No hi ha estadístiques de quants alumnes refugiats hi ha a les escoles, perquè no es tracta d'una política organitzada per les autoritats, sinó d'una reacció espontània. "Ha estat una iniciativa dels mestres i de la gent, i ens organitzem com podem: intentem que els nens refugiats s'integrin a les classes amb els seus companys tunisians", explica Sami Tahmi, secretari general del sindicat de mestres de la UGTT. "Ara ens estem plantejant fer classes de reforç durant l'estiu, perquè aquests alumnes puguin recuperar els mesos perduts". La reacció de les famílies ha estat favorable: "Estan contents que els nens libis vagin a l'escola amb els seus fills", apunta Tahmi. A la ciutat de Gabès s'ha posat en marxa com a projecte pilot una escola especial amb mestres libis i tunisians només per a alumnes refugiats que segueixen el programa educatiu de Líbia.
El professor carrega contra la falta d'ajuda de la comunitat internacional. "L'esforç és enorme, perquè el nostre és un país petit i les organitzacions internacionals no han estat a l'altura d'una crisi que s'hauria pogut preveure. Les necessitats superen la nostra capacitat, però crec que puc afirmar que, de moment, ens en sortim. No hi ha epidèmies, ni gent que pateixi gana o que no tingui les necessitats bàsiques cobertes", destaca.
Tahmi alerta que l'esforç no es pot mantenir indefinidament: "Si això s'allarga ens caldrà més ajuda. Tunísia, amb la seva revolució, ha pogut acollir mig milió de refugiats, mentre que a Europa s'han posat molt nerviosos per uns milers de tunisians joves i sans que només volen feina", recorda Tahir. La incògnita és si el curs vinent haurà de començar amb milers d'alumnes libis.
