Un espai per descobrir-se
Un espai evocador i buit (de Rolf Vorzik). La sala d'algun col·legi centreeuropeu o, fins i tot, d'alguna societat artística. I asseguts al voltant, arran de les parets, vint-i-sis joves de 14 anys en amunt. Pantalons, americana i sabates negres ells i vestits de nit, sabates de taló i llavis pintats elles. Petites lolites provocadores en una atmosfera dels anys trenta. Hi ha alguns ballarins professionals, però també nois i noies que "només" han estat un any treballant (molts d'ells van preparar-se amb la coreògrafa Pina Bausch) per ballar aquest espectacle estrenat el novembre del 2008.
Kontakthof es un espectacle creat el 1978. Redéu! Com ens enlluerna l'atreviment i la llibertat de Pina Bausch per proposar als teatres de Wuppertal, que fins feia només cinc anys eren seu del Wuppertal Ballet, una creació tan trencadora en el fons i la forma! Un espectacle en què ja veiem molts dels signes del llenguatge coreogràfic de la gran artista alemanya com un compendi del que s'havia de desenvolupar en els següents espectacles. I de nou la nostra admiració, més de trenta anys després, quan pensem que el debut tardà al Gran Teatre del Liceu d'aquesta artista única va provocar la protesta dels sectors més carrinclons del coliseu líric. Tampoc és estrany, perquè Pina Bausch havia superat els codis clàssics de la dansa més enllà de la coreografia, eliminant-ne els alts nivells de protagonisme i les virgueries atlètiques tan arrelades al ballet, fins i tot al neoclàssic.
Kontakthof ha tingut tres etapes. La primera que ja hem esmentat, una altra amb aficionats de més de 65 anys el 2000 i la que ha vingut ara al Mercat de les Flors, lloc on vam conèixer Pina ja fa 25 anys amb aquell fabulós 1980 . L'espai físic i mental de Kontaktohf és per jugar a descobrir-se, incitar-se, trobar-se, i això és el que fan els ballarins amb una seriació de jocs gestuals individuals i amb unes frases de grup d'aquelles que deixen bocabadat. És l'amor. I el sexe. Les ressonàncies que provoca en cada espectador seran diferents segons l'edat i la pròpia vida, tot i que hi ha moments tan comuns com quan el més baixet de tots persegueix una noia amb un ratolí per espantar-la, o quan la joveneta demana vint cèntims al públic per gronxar-se en un cavallet de fira. La primera part de Kontaktoff està farcida d'humor i de la joia de la adolescència, amb alguna mirada cap al costat fosc. La segona part és la del negre. L'humor deixa pas a una mena de cansament, de tristor, que no es dissoldrà fins a l'escena final en què els intèrprets tornen a fer la rotllana.
Les ressonàncies de què parlem tenen a veure també amb una banda sonora en què hi ha cançons tradicionals, picades d'ull al cinema ( El tercer home ), el jazzing melòdic de les grans orquestres del setanta i fins i tot un pasdoble. Un so embrutat deliberadament pel remor d'una agulla de gramola. Un element més per provocar-nos sensacions; a la fi, l'objectiu d'aquest espectacle, com el d'altres de Bausch. Pina va descodificar la dansa per fer-nos veure que el gest més simple, el moviment en si mateix és una potent forma d'expressió. Quin goig.
