NOVA LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL
Crònica 23/07/2011

El govern espanyol vol frenar els judicis paral·lels contra imputats

Conscient dels excessos que s'han fet els últims anys, el ministeri de Justícia limitarà la informació pública que es dóna en la fase d'instrucció. A més, elimina la figura de l'imputat i dóna més pes als fiscals.

Joan Rusiñol
2 min
Les imatges dels detinguts del cas Pretòria quan passaven a disposició judicial van reobrir el debat sobre els judicis paral·lels.

Madrid.Les imatges d'alguns dels detinguts pel cas Pretòria arribant emmanillats a l'Audiència Nacional i recollint les pertinences en una bossa de deixalles han de passar a la història. O com a mínim això és el que persegueix l'avantprojecte de reforma de la llei d'enjudiciament criminal que ahir va aprovar el consell de ministres. Una obra legislativa molt ambiciosa però que difícilment acabarà sent una realitat perquè a la legislatura li queden molt pocs mesos de vida útil.

El nou text, amb prop de 800 articles, era una vella pretensió incomplerta de tots els governs de la democràcia. De fet, la matriu de la llei en vigor data del 1882. Els temps han canviat molt i cal posar-la al dia i evitar, com va admetre el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, que sovint el Tribunal Europeu de Drets Humans estiri les orelles a Espanya perquè la Justícia no s'adequa als estàndars internacionals.

Desapareix l'imputat

Si la llei tirés endavant tal com ahir la va aprovar la Moncloa posaria punt final a les conegudes "penes de telenotícies". És a dir, als judicis paral·lels que condemnen algú quan només s'està en la primera fase. Seguint els exemples francès i alemany, la voluntat del govern espanyol és que sigui el fiscal qui informi sobre les indagacions judicials sense facilitar ni la identitat ni la imatge dels investigats.

De fet, l'avantprojecte reforça la figura del fiscal perquè estableix que sigui ell qui dirigeixi aquesta fase. El ministre Caamaño es va afanyar a recordar que és "una llei amb més jutges". I és que se n'estableixen tres de diferents: un de garanties que vetlli pel procés, un segon en l'audiència preeliminar i un tercer que serà qui acabi dictant sentència. Per reforçar els drets dels detinguts i la seva presumpció d'innocència, desapareixerà la figura de l'imputat -una paraula molt mal vista per l'opinió pública-, que se substitueix pel terme investigat . La reforma també limita l'acusació popular, que els últims anys ha proliferat. Ara comença la recerca del consens polític, una tasca dura.

stats