La dreta espanyola avala els empresaris catalans que volen refer els ponts

Madrid.El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, preguntarà dimecres al president espanyol si pensa rebaixar l'impost de societats com ha fet la Gran Bretanya, governada per conservadors i liberals. El PP ho aplaudeix perquè ells ja han proposat abaixar-lo 5 punts per a les pimes. Aquest full de ruta és el que entusiasma el centredreta espanyol, convençut que ha començat una nova etapa en què quedaran enrere les reivindicacions nacionals de Catalunya i s'apostarà per estrènyer vincles a través del món empresarial. La maquinària per aconseguir-ho és la santa aliança , que uneix empresaris, polítics i mitjans a cavall de Barcelona i Madrid.

Mariano Rajoy ha donat ordres de buscar consensos en matèria econòmica per debilitar el govern espanyol però també per eixamplar els canals de col·laboració amb partits com CiU. Segons fonts de la direcció popular, la seva intenció és que l'entesa amb els nacionalistes catalans es mantingui després de les eleccions estatals del 2012: "Tant si guanyem per majoria simple, i els necessitem, com si ho fem amb majoria absoluta", afirmen.

La direcció del PP està convençuda que aquest camí conjunt del centredreta ha de desembocar en un Pacte del Majestic versió 2.0. "És un referent de com es fan les coses i va aconseguir que al final Aznar i Pujol es fessin amics", expliquen a l'ARA diputats del PP. Un acord que, segons els conservadors, es pot aconseguir si ni els uns ni altres sobrepassen línies vermelles, allò que per principis no poden acceptar. En el cas català, caldria renunciar a un pacte fiscal que tingui com a model el concert basc, la proposta electoral estrella d'Artur Mas. Els dirigents del PP creuen que Rajoy va fixar doctrina en l'entrevista que va concedir a La Vanguardia , en què assegura que "estudiaria" la proposta que li fes Mas. Si no se superen els límits, creuen que hi ha camp per córrer. D'entrada, cal veure si Mas fa o no dilluns en la seva visita a Madrid, de contingut econòmic, un discurs conciliador com el que promou la santa aliança .

Lobis polítics

El secretari d'economia del PP, Álvaro Nadal (Madrid, 1970), és un dels joves amb més futur si Rajoy arriba a la Moncloa. De tarannà moderat, liberal i llicenciat a Harvard, reconeix que li agrada que les últimes setmanes hagin nascut diversos lobis empresarials que fomenten la col·laboració entre Madrid i Barcelona i aposten per "refer ponts". "Tot i que el PP no hi té res a veure, està bé que hi siguin. És més, m'agradaria que fessin propostes més concretes", exposa. Que aquestes iniciatives sorgeixin de l'interès privat i assegurin que no fan política no significa, però, que el PP es limiti a mirar-s'ho des de la barrera. No només aplaudeixen els més joves. A l'ala aznarista (i zaplanista) del PP, el diputat Vicente Martínez-Pujalte assegura que "tot el que sigui col·laborar i, sobretot, no plantejar pugnes entre Catalunya i la resta d'Espanya és bo".

Alguns dirigents admeten que han assistit a sopars que han donat peu a algun d'aquests lobis. L'objectiu és soldar les relacions "econòmiques, però també socials i culturals" entre Barcelona i Madrid, després de la llarga guerra de l'Estatut i amb la vista a les generals del 2012. Per això no és estrany que al carrer Gènova s'hagi ordenat, per exemple, donar perfil baix a les iniciatives contra la consulta sobiranista de Barcelona del 10 d'abril. En altres temps van atiar campanyes mediàtiques o van recollir amb delit signatures contra un Estatut que es limitava a posar al dia l'encaix de Catalunya a Espanya.

Els empresaris de Madrid també aplaudeixen l'esforç dels catalans per acostar-se en moments de crisi i deixar en un segon terme la reivindicació nacional. La majoria repeteixen presència en diversos grups i gairebé tots són a la CEOE. Fonts de la patronal espanyola, que presideix el català Joan Rosell, van explicar a l'ARA que valoren positivament "que la societat civil faci propostes" a través d'aquestes iniciatives que sumen noves reunions a les que els empresaris ja tenien. Les seves demandes apunten a la unitat de mercat, d'horaris comercials o d'impostos. Ara bé, els empresaris demanen poc soroll i la majoria esquiven donar opinions en públic.

En definitiva, el sector empresarial vol tenir un rol polític més important i les pròximes eleccions, amb un PSOE a la baixa, són claus per fer un salt endavant i que se'ls tingui en compte. Demanen un canvi i esperen que amb la dreta tot sigui més fàcil. No han aparegut setmanes abans de les eleccions perquè sí, segons admeten diverses fonts empresarials, que malgrat tot denuncien el "personalisme" d'alguns executius que voldrien un lloc clau en l'escenari postelectoral.

Són les bases d'una santa aliança , política i empresarial, que està en marxa amb la força del vell acord d'Àustria, Prússia i Rússia en contra de les revolucions liberals després de vèncer Napoleó. Canviar el que calgui perquè res canviï.