Publicitat
Publicitat

Els estalvis xinesos segueixen refugiats als EUA

Començaments de novembre. El president del fons de rescat europeu, Klaus Regling, viatja a la Xina per entrevistar-se amb els responsables polítics del país. L'objectiu és que la Xina es comprometi i pugui participar en el fons que la Unió Europea ha posat en marxa per ajudar els països amb dificultats. Però no troba cap compromís. La viceministra d'Exteriors, Fu Ying, assegura, poc després, que Europa no pot esperar que la Xina utilitzi una gran part de les seves reserves en divises per rescatar els països endeutats.

Però la Xina rep també pressions d'altres institucions, com el Fons Monetari Internacional. La seva directora gerent, Christine Lagarde, ha deixat clar aquesta setmana que el fons necessita, a curt termini, incrementar les seves dotacions dels 380.000 milions de dòlars a 500.000 milions. Però que, per assegurar que podrà ajudar tots els països que ho necessitin en aquesta ja llarga crisi, l'objectiu és aconseguir un bilió de dòlars. I Lagarde mira cap a la Xina i els estats emergents. En aquest cas el govern xinès no es tanca en banda. Però, alhora, vol que es reconegui el seu pes econòmic mundial amb més representació política en els organismes internacionals.

Malgrat tot, la preocupació de la Xina és d'ordre intern. El govern xinès vol evitar un aterratge dur de l'economia, sabent que serà molt complicat mantenir els últims creixements del PIB, per damunt del 9%. La que ja és la segona economia mundial necessita créixer un mínim del 7% o del 8% per generar un nombre suficient de llocs de treball que eviti conflictes socials.

Equilibri complicat

La Xina busca com incrementar el consum intern per compensar els desequilibris d'una economia totalment centrada en les exportacions, i que veu com en un dels seus mercats, els Estats Units, s'ha alentit la demanda. El fet, però, és que la Xina és el creditor més important dels EUA, amb un 1,16 bilions de dòlars. Els estalvis xinesos segueixen sostenint el deute nord-americà. La situació obliga les dues potències mundials a mantenir un complicat equilibri. I Europa pot ser la gran sacrificada, perquè els governants xinesos es concentraran en els problemes interns.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT