I qui estimula el creixement?
El Nobel Joseph Stiglitz vol superar l'índex del PIB perquè considera que no ho explica tot i que caldria incorporar conceptes diferents. El creixement del PIB no implica, segur, una societat més justa o amb més benestar, però és la referència arreu per saber si els països van endavant. I el PIB planetari no creix, tret dels països emergents, que acabaran patint també si a Occident es manté la paràlisi. El volum de deute privat i de les administracions públiques és tan elevat que, és cert, els plans d'austeritat són necessaris i urgents, però no es pot pretendre aconseguir tots els objectius al mateix temps. Els EUA ja no són el motor mundial i potser no ho tornaran a ser. Els mercats ho saben o haurien de ser-ne conscients. L'actual histèria reflectida ahir a les borses, encara que tingui una base real -la situació d'estancament mundial- no pot allargar-se indefinidament. La racionalitat aconsella establir plans realistes que redueixin els dèficits però en períodes de temps que permetin també el creixement.
