Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Unes estrelles inesperades

SorpresesLa setmana americana ha tingut un nom xinès, però no ha estat el del vicepresident Xi Jinping, sinó el de Jeremy Lin, base dels New York Nicks, en qui Amèrica ha descobert un nou heroi. L'altra estrella ascendent és Rick Santorum, que està posant en evidència la multimilionària campanya de Mitt Romney i complicant la tria del republicà que s'enfrontarà a Obama.

Qualsevol que aquesta setmana hagi posat els canals de notícies als Estats Units deu haver vist repetida la mateixa jugada un munt de vegades: bàsquet, últim segon, 87-87 al marcador, i el base dels New York Knicks Jeremy Lin que salta amb serenitat, clava un triple i s'acaba el partit.

Això va ser dimarts, i des d'aleshores els mitjans americans no han parat de recrear-se en inacabables piruetes verbals, molt del gust local, del tipus "Linsanity " (bogeria per Lin), " Linderella " (ventafocs Lin), o " Amasian " (per amazing , sorprenent, i Asian , asiàtic). Era la sisena victòria consecutiva dels Knicks, totes aconseguides en bona part gràcies a Lin. Les seves samarretes amb el 17 estan volant de les botigues.

L'ascens de tot un grup racial?

Lin, 23 anys, va néixer a Califòrnia, fill de taiwanesos. Va estudiar a Harvard i té aspecte de jove llest i reservat, lluny de l'estètica dels jugadors amb tantes cadenes d'or, tatuatges i llenguatge gruixut que no se sap si són basquetbolistes o rapers. Lin tot just fa 1,91 i pesa 91 quilos. És dels molt pocs nord-americans d'ascendència xinesa que han arribat a la NBA i el seu èxit està sent trompetejat com l'ascens de tot un grup racial que fins ara només havia guanyat el títol d'abella laboriosa, perquè els Asian Americans són el grup amb la taxa d'atur més baixa de tot el país. Encara que se'ls veu en tots els campus universitaris i platós de telenotícies, els blancs els associen amb els restaurants, les bugaderies i el negoci de les ungles, que regenten en silenci set dies a la setmana. Lin és l'última encarnació de la fàbrica de fer americans, i no hi ha res que complagui més aquest país que comprovar que la màquina d'assimilar continua funcionant.

A la categoria d'estrella de la setmana hi apareix també Rick Santorum. A nou dies de les primàries de Michigan, Santorum és el favorit a les enquestes i això és una puntada on fa mal al presumpte favorit Mitt Romney, que va néixer a Michigan i el seu pare va ser-ne governador. Si no guanya a casa seva, s'exposa a un ridícul indissimulable.

Romney té diners, equip i experiència. Però no té ànima. El seu problema és ell mateix. Va al davant en nombre de delegats perquè ha aconseguit crear-se l'etiqueta de candidat més eligible i en comparació amb els altres aspirants sembla més centrat, més polit, menys conflictiu o radical. Però continua sonant com a producte prefabricat que repeteix mecànicament el que la gent vol sentir, no tant perquè tingui por de dir el que pensa, sinó perquè més enllà de fer fora el "socialista" Obama, ha demostrat tenir una vida ideològica pobra i oscil·lant.

Incapacitat de convèncer

En canvi, Santorum optimitza el seu carisma bonifaci a base de presentar-se com un pare de família nombrosa, temorós de Déu, braç decidit de la remoralització urgent d'una Amèrica on cada dia apareix un estat nou que legalitza el matrimoni gai. Ha circulat sempre tant per la dreta que, tot i haver servit dotze anys com a senador al Capitoli, no ha rebut el suport de cap dels cent senadors. Tan poc entusiasme revela que l'establishment no el considera un candidat viable.

Gingrich tampoc va deixar gaire bon record a Washington dels seus temps de speaker , i això encara fa més humiliant la incapacitat de Romney per convèncer el partit. No sembla que el Superdimarts, amb primàries en deu estats, hagi d'accelerar la tria del nom: probablement tots cantaran victòries parcials.

Santorum i Lin han estat estrelles aquesta setmana. La que ve arriben els Oscars, amb Meryl Streep i George Clooney aspirant a continuar brillant al firmament. Woody Allen també ha estat nominat, i tothom es pregunta encuriosit fins on premiarà l'Acadèmia la muda The artist . Per estrelles perennes, certament, res com Hollywood.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT