BarcelonaCada vegada que creix la pressió sobre el deute dels països europeus surt el mateix rumor: la solució són els eurobons, és a dir, la creació d'un deute que estigui avalat per tota la zona euro. Aquesta mateixa setmana, després que Espanya i -com a novetat- Itàlia s'hagin vist al precipici, dos mitjans poc coneguts pel seu europeisme com The Economist i The Wall Street Journal s'han posat d'acord en una cosa: és imprescindible crear els eurobons. Si la solució és tan evident, per què no es fan d'una vegada? Bàsicament perquè Alemanya s'hi oposa mentre els països més endarrerits d'Europa no facin sacrificis importants.
Europa està reproduint el debat espanyol entre les regions riques i les pobres, però a escala continental. Els estats més desenvolupats de la zona euro estan cansats d'ajudar els països del sud. El contribuent nòrdic no accepta fàcilment que s'hagi d'ajudar els països meridionals, que han brillat per la seva falta d'encert en la gestió de la crisi (per no parlar dels que, com Grècia i Portugal, directament han mentit sobre l'estat dels seus comptes públics). La clau és aquesta: emetre deute europeu seria, a priori, un sacrifici per a Alemanya, la primera potència europea. I no ho acceptarà sense demanar res a canvi.
Santiago Simón, professor de Finances d'Esade, explica que "els eurobons serien una solució per als PIGS", en referència a l'acrònim amb què s'anomenen els països perifèrics d'Europa: Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya. Segons Simón, "Alemanya donaria la cara per nosaltres, ja que el deute europeu tindria la seva credibilitat". És com si un grup de persones amb diferents graus de riquesa demanessin un crèdit: l'aval de la persona més rica seria la que aportaria valor. A més, Alemanya creu que si els PIGS no han de pagar interessos elevats pel seu deute, aquests països no tindran cap al·licient per controlar les seves finances públiques, sabedors que Alemanya acabarà pagant.
Si existissin els eurobons, els estats europeus que tenen problemes per vendre deute (Espanya i Itàlia, per exemple) podrien accedir als mercats amb un producte de més qualitat que els seus propis bons. La solució sembla ideal per als PIGS. Però no tant per a Alemanya, per exemple, que gràcies a la seva credibilitat és un dels països que paga menys interessos de tot el món. És molt probable que la creació dels eurobons incrementés els interessos que paga Alemanya. Sembla lògic, per tant, que Angela Merkel s'hi mostri reticent. Però, com assegura una editorial de The Economist , l'alternativa "podria ser la fi de l'euro".
I hi ha una altra qüestió: en realitat, els bancs alemanys i francesos són els que tenen més diners invertits en deute grec i serien els més perjudicats per una eventual fallida del país. A les dues potències de la zona europea, per tant, sembla que no els queda més sortida que salvar Grècia costi el que costi. Però no ho faran fàcilment.
Mateix deute, mateixes normes
Sembla impossible tenir eurobons sense que els estats unifiquin els seus impostos o, almenys, tinguin una major coordinació fiscal. "Actualment hi ha diferents països que emeten deute en euros, però la seva credibilitat no és la mateixa", explica Santiago Simón. Conseqüentment, és impossible que els països vulguin pagar els mateixos interessos sense estar més integrats.
Aquesta cohesió permetria oferir un producte creïble als mercats. I això serà un problema per països com Espanya, que té uns impostos baixos respecte la mitjana europea, segons Amadeu Altafaj, portaveu d'Economia de la Comissió Europea. O per a Irlanda, que ha convertit el seu impost de societats (12,5%, el més baix d'Europa) en un segell d'identitat irrenunciable. Per tant, els eurobons seran beneficiosos per als països que tenen problemes per vendre deute, però també els obligarà a fer sacrificis en forma d'impostos més alts que vindrien imposats per Brussel·les o Frankfurt. La integració europea no vindrà sense pèrdues de sobirania, afirma Santiago Simón.
A Europa li queda molt per demostrar en aquesta crisi. De moment, només ha demostrat "la seva incapacitat per donar solució als problemes d'un país [Grècia] que només suposa el 2% de l'economia de l'eurozona", tal com va dir divendres Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya. Crear els eurobons suposaria un pas endavant cap a la plena integració europea i exigiria esforços a tothom: tant als països més avançats (com Alemanya, que veuria afectada la seva impol·luta credibilitat) com als PIGS (que estarien obligats a tenir més disciplina fiscal).
