Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

La CE ajorna l'ampliació del fons de rescat fins al 4 de febrer

Els socis europeus exigeixen més reformes als països en crisi

Els països més sanejats no volen aprovar el nou fons de rescat fins que els més dèbils, principalment Portugal i Espanya, no hagin endreçat els seus comptes. S'imposa la disciplina.

Els socis europeus han decidit ajornar l'ampliació del fons de rescat, el mecanisme creat per ajudar els països que fan fallida. El fons, dotat actualment amb 440.000 milions d'euros, seria insuficient si calgués rescatar un gran país europeu, com Espanya. És per això que els estats membres han expressat la seva voluntat d'ampliar el fons fins als 750.000 milions. Però, per fer-ho, alguns imposen una condició: els països en pitjors condicions han de fer més reformes.

El missatge va dirigit, principalment, a Portugal i Espanya, els següents països que podrien necessitar un rescat. Alemanya lidera aquest discurs d'exigència perquè considera que no es pot ajudar aquells estats que no han fet prou esforços per endreçar les finances.

"Aquí, la clau és que els països amb forts dèficits comencin a millorar", va dir ahir Anders Borg, ministre suec de Finances. "Em sembla que hem tingut massa discussions respecte al fons i massa poques sobre la falta de disciplina fiscal, que és el que ha provocat el problema".

El seu homòleg belga, Didier Reynders, va coincidir a dir que no es pot incrementar el fons de rescat sense que els països millorin la seva situació financera. "És impossible que un aspecte avanci sense l'altre", va dir ahir, segons informa l'agència Efe.

En el cas d'Espanya, aquesta exigència ha trobat la seva resposta en els anuncis que ha fet darrerament José Luis Rodríguez Zapatero. El president espanyol va advertir dilluns que l'Estat podria intervenir aquelles comunitats que no tenen els comptes sanejats. Zapatero espera que aquesta actitud rígida -sumada a les grans reformes econòmiques com la de les pensions o la privatització d'Aena, entre d'altres- permeti calmar tant els mercats com els seus socis europeus.

Ara, la Comissió Europea s'ha marcat com a objectiu aconseguir un acord per ampliar el fons a la cimera de caps d'estat que se celebra el 4 de febrer.

D'altra banda, ahir els 27 països membres de la Unió Europea van acordar que els tests d'estrès a què se sotmetran els bancs europeus incloguin proves de liquiditat.

Les noves proves es començaran a fer a partir del febrer i les autoritats europees volen que, aquesta vegada, siguin "més rigoroses i més creïbles" que les anteriors, fetes l'any passat. Segons Michel Barnier, comissari de Serveis Financers, "una crisi de liquiditat és un factor de risc per a un banc" i és per aquest motiu que aquest criteri s'ha d'examinar "seriosament".

De fet, la liquiditat és un dels problemes més importants que afronten les entitats financeres. És per això que, al setembre, es van tancar els anomenats Acords de Basilea III, en els quals s'exigeix a les entitats que tinguin més capital i de més bona qualitat als seus balanços.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT