BILBAOPatxi López és un lehendakari que durant 50 anys -i en té 53- ha viscut d'esquena a l'euskera. El dirigent socialista sempre ha justificat aquest desconeixement de la llengua basca perquè el poble on va néixer i créixer -Portugalete- està ubicat al marge esquerre del Nerbión, una zona que des de finals del segle XIX concentra grans bosses d'immigració, i on "no s'ha parlat mai euskera", recorda.
Després d'algun intent frustrat en l'anterior legislatura, López es va proposar estudiar-lo seriosament el 2009, quan va arribar al Palau d'Ajuria Enea gràcies al pacte de govern amb el PP. Des de llavors, i a càrrec dels pressupostos públics, el president basc disposa d'un mestre particular. El cost de les lliçons impartides durant aquests tres anys supera els 125.000 euros. Per al 2012 la partida s'ha incrementat en 8.000 i arriba als 48.211 euros. Amb aquesta xifra podrien estudiar euskera cent alumnes en un centre municipal durant un any. Una despesa important, tenint en compte la política d'austeritat imposada.
Crítiques dels socis
Tot i ser socis, el president dels populars bascos, Antonio Basagoti, critica que els ciutadans hagin de pagar les classes del lehendakari: "Jo també estic aprenent euskera i no em gasto tants diners, i menys dels pressupostos públics. M'ho pago jo", assegura indignat.
Més enllà de llegir en euskera, el lehendakari ni el parla ni l'entén. Fa uns dies, López improvisava a Bilbao unes declaracions a peu de carrer davant d'un grup de periodistes. Ho feia, com sempre, només en castellà i un redactor d'Euskadi Irratia -l'emissora pública en euskera- li va demanar si podia repetir-les en basc. López es va disculpar al·legant que encara no tenia "prou nivell".
Andoni Ortuzar, el president del PNB biscaí, ha après basc d'adult i no li sap greu finançar les classes de López. "Si el lehendakari d'aquí poc ens sorprèn i comença a parlar euskera i el converteix en la seva llengua vehicular a les institucions, seran diners ben utilitzats. De moment, no hem vist el rendiment d'aquests diners invertits", lamenta.
L'anterior president basc, Juan José Ibarretxe, va recórrer a aquestes classes. Tossut com ell sol dins i fora de la política, es va proposar aprendre euskera el 1998 -amb 41 anys-, quan va ser designat candidat a lehendakari en substitució de José Antonio Ardanza. Dos anys més tard ja concedia entrevistes en euskera i l'utilitzava en els plens parlamentaris habitualment.
López s'ha compromès a fer la seva primera entrevista en euskera abans que s'acabi l'actual legislatura. Si no hi ha avançament electoral té encara un any per demostrar que els 173.000 euros en quatre anys han estat fructífers.
