Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

10 euros

Demanda Una furgoneta de recollida d'envasos per a la campanya Retorna, instal·lada al barri del Raval, provoca la febre recicladora. El preu de 0,05 cèntims per envàs crea una enorme expectativa econòmica, però la furgoneta és incapaç d'engolir l'oferta i, finalment, abandona el Raval cinc dies abans del previst i es trasllada al barri de la Sagrada Família fins avui.

El dijous dia 15 d'aquest mes, després de dinar, una furgoneta verda i blanca, molt vistosa, es va aturar sobre la vorera de la rambla del Raval, davant de l'Hotel Barceló. Al cap de pocs minuts, el xofer i un grup de nois i noies ja havien desplegat una taula i desenrotllat un para-sol, i obrien la porta lateral de la furgoneta per convidar els vianants a dipositar en una màquina una mica més gran que una cafetera d'oficina els envasos de plàstic i les llaunes capaços de ser engolits per un forat de la mida d'un cul d'ampolla.

Els ravalencs, encuriosits per aquella presència estranya en plena canícula, es van anar acostant a poc a poc als nouvinguts, que els convidaven a participar en una campanya de dimensió estatal amb el lema: "Quina ciutat recuperarà més envasos en 10 dies?"

Una noia molt amable em va explicar que l'objectiu de la campanya era aconseguir que la gent s'acostumés a reciclar i que els comerços instal·lessin les maquinetes adequades, cosa que ja passa en països com Alemanya i Suècia, on els ciutadans reciclen -a canvi d'uns cèntims per unitat, evidentment- el 95% dels envasos.

La furgoneta tenia previst quedar-se a la rambla del Raval fins aquest diumenge. "Et donarem 5 cèntims per cadascun!", clamava un cartell. Aviat es va escampar la veu per tot el barri: 5 cèntims per envàs, 5 euros per cada 100 envasos, ¡una fortuna!

Febre recicladora

Com era d'esperar, la febre recicladora es va apoderar dels veïns i totes les comunitats -pakistanesos, catalans, subsaharians, marroquins, equatorians...- es van llançar a la cacera de llaunes i plàstics per tots els racons del barri. I quan van quedar buides papereres, contenidors, escombraries de bars i restaurants, els recicladors, en grup o individualment, van creuar les fronteres del barri ronda de Sant Antoni amunt, Poble-sec enllà, el Gòtic, l'Eixample... I, esclar, van començar els primers problemes de sobreproducció: la màquina només pot engolir un envàs darrere l'altre, de manera que una tarda -que és l'horari de la furgoneta- no dóna per acceptar més de 6.000 envasos. Els voluntaris i les bosses s'acumulaven, doncs, al mig de la rambla del Raval a una velocitat increïble. Si els de la furgoneta tenien previst recollir uns 50.000 envasos en tota la campanya a través de l'Estat, en tenien prou quedant-se a la rambla del Raval per multiplicar els objectius fins a xifres inimaginables, astronòmiques.

Per tal d'ordenar l'allau de bosses, envasos i recicladors, es van posar, doncs, les primeres limitacions: cada persona només tenia dret a passar una vegada. El màxim d'envasos quedava limitat a dos-cents per persona que, multiplicat per cinc cèntims, surt a deu euros.

"A qui se li pot ocórrer venir només amb una furgoneta, al Raval, amb la gana que hi ha?", es queixava el José, de 57 anys. "A cinc cèntims l'envàs! Que portin un camió! Què dic, un camió? Cent camions!" Al José, de 57 anys, me'l trobo el dimarts a la nit fent cua. Diu que ha estat recollint envasos durant una nit i un dia. La Susana, boliviana, en porta tres bosses plenes. Tres-cents envasos, diu. Va venir a Barcelona amb un contracte per cuidar nens en una casa. Els nens han crescut. Ja no té la feina. Només la criden un dia a la setmana per netejar el pis. Catorze euros. Un grup de subsaharians que dormen als jardins dels Horts de Sant Pau portaven 15 bosses i només n'han aconseguit passar dues: han de repartir els deu euros entre vuit. Estan resignadament satisfets. L'Eto'o, calculo, guanya cada dia el preu de reciclar 108.000 envasos. A les nou del vespre, una família sencera es cola i acaba en una baralla a cops de puny entre pakis i gitanos. Hi intervé la policia.

El dimecres al matí els que han passat la nit esperant comenten la jugada amb les bosses preparades i proven d'organitzar una cua on s'hi guardi tanda. Un pakistanès explica que porta 20 bosses, dels amics i la família, que les han estat vigilant tota la nit. S'espera la furgoneta per a dos quarts de quatre, com cada dia.

Bosses en cua

La Isabel, que està malalta, seu esgotada al banc, amb la mirada sobre les bosses que ha ordenat a la cua. Viu de la RMI que cobra la seva filla. Tota la família, incloent-hi els nens, viuen dels poc més de 400 euros. Per això la filla l'ha enviat a buscar envasos. A mig matí arriba la Guàrdia Urbana amb un cotxe de les escombraries. S'emporten les bosses que fan cua ordenades en fila índia pel reciclatge, passen la mànega. S'ha acabat. Només la Isabel i el José han pogut salvar el material. "No hi ha dret! M'he passat la nit recollint envasos!", protesta el marroquí Mohamed -l'amic del conseller Mena?-. La Susana plora. "Ho he perdut tot", diu. La Susana és una persona culta. Fa quinze anys que es mor de gana. "No fem res dolent", diu. "Estem salvant el planeta", ploriqueja amb una espurna d'esperança als ulls. La furgoneta verda ja no tornarà al Raval. S'hi havia de quedar fins avui, però el dimecres va enfilar cap a un parc, prop de la Sagrada Família.

"Hauré de tornar a la ferralla dels contenidors", diu el José. "Ja ho veurem això", penso després d'escoltar a Catalunya Ràdio una entrevista a Lluís Ortiz, president del Gremi de Recuperació, que denuncia que els "il·legals" agafen paper dels contenidors de reciclatge i que aquest fet gravíssim podria fer perdre 850 llocs de treball de les empreses recicladores, arruïnar els ajuntaments que financen la recollida amb el reciclatge i afavorir el mercat de residus clandestins a la Xina i a l'Índia, que s'emporten les escombraries sense passar por los cauces legales .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT