CAS GÜRTEL
Crònica 12/12/2011

Les evidències contra Camps marquen el judici pel cas dels vestits

Francisco Camps s'enfronta a un jurat popular que dirimirà si va cometre delicte. Se l'acusa d'acceptar peces de roba pagades per empreses beneficiàries de contractes de la Generalitat valenciana.

Salvador Almenar
3 min
UN EXPRESIDENT SOL  El 20 de juliol Francisco Camps va dimitir per facilitar el pas a Mariano Rajoy cap a la Moncloa. Ara, però, està sol 
 Al jutjat.

VALÈNCIAL'expresident de la Generalitat valenciana i del Partit Popular al País Valencià Francisco Camps reapareix en públic cinc mesos després de la seva dimissió, i ho fa a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià en qualitat d'imputat per la causa coneguda com el cas dels vestits, integrada en la investigació de la trama corrupta Gürtel. Des d'avui Camps i la seva defensa intentaran convèncer el jurat popular de la seva innocència respecte al delicte de suborn passiu impropi que se li imputa.

Deixant de banda els termes jurídics concrets, el que tracta d'aclarir aquest judici és si l'expresident i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa van acceptar regals de les empreses de la trama Gürtel com a contrapartida a un suposat tracte de favor en l'adjudicació de diversos contractes amb la Generalitat valenciana. Va ser precisament per una d'aquestes licitacions que va esclatar la branca valenciana del cas Gürtel, concretament pel muntatge del pavelló del País Valencià a la Fitur, encarregat a l'empresa Orange Market, dirigida per Álvaro Pérez, el Bigotes, entre els anys 2005 i 2008.

Gairebé 7 milions en contractes

Durant aquests anys, l'entramat empresarial de què Francisco Correa era cap visible -també va declarar com a testimoni en el judici- va enviar regals a diversos polítics del PP amb l'objectiu d'aconseguir un bon nombre de contractes públics. El fet constitutiu del delicte, però, és precisament que aquests alts càrrecs valencians van acceptar els presents. Així es desprèn del sumari judicial que acusa Camps de rebre aproximadament 14.000 euros en roba entre el 2005 i el 2008, mentre que Costa va acceptar més de 7.000 euros en regals. Uns diners més aviat insignificants si es té en compte l'import que el jutge instructor del cas, José Flors, assenyala que van rebre mitjançant contractes públics les empreses vinculades a la trama. Així, malgrat l'opacitat dels comptes valencians, el magistrat va xifrar, en la seva interlocutòria, en 6.971.379 euros els diners que Correa i el Bigotes haurien obtingut directament de les arques valencianes.

Si el judici segueix els terminis establerts pel tribunal valencià, Camps coneixerà la sentència el dia 23 de desembre i, en el supòsit de ser condemnat, hauria de pagar una multa de 41.250 euros, la mateixa quantitat que hauria d'abonar Costa. Un fet que no resultaria gaire estrany si es té en compte que l'expresident està en una situació molt complicada per demostrar la seva innocència perquè, entre altres coses, Víctor Campos i Rafael Betoret, també imputats en aquesta causa, van reconèixer la seva culpabilitat al tribunal i declararan com a testimonis durant el judici.

Camps ha esgotat el seu temps

La instrucció i posterior obertura del judici oral contra Francisco Camps i Ricardo Costa ha durat més de dos anys i mig. Durant tot aquest temps s'han succeït infinitat de recursos presentats per la defensa de l'expresident, que van permetre dilatar el procés i retardar la celebració del judici a després de les eleccions autonòmiques del 22-M, però que no han pogut evitar la celebració de la vista.

L'advocat de Camps ha defensat en tot moment que l'expresident va pagar els seus vestits. No obstant això, com que Camps no ho ha pogut demostrar mitjançant factures, va presentar un estudi de la comptabilitat de les botigues d'on procedien les peces de roba amb el qual pretenia demostrar que no es podia deduir que la trama Gürtel les hagués pagat. I per poder esgotar totes les possibilitats va argumentar que, en el cas que els hi haguessin regalat, no es tractaria d'una acció constitutiva de delicte, ja que Camps no les hauria rebut per la seva condició de president autonòmic, sinó per qualsevol altra. Si fos així, no hauria incorregut en un suborn.

Rajoy, cada cop més llunyà

Camps, que manté la seva condició de diputat, torna avui a la mateixa sala on va prestar declaració el maig del 2009, però amb dues diferències substancials. Ja no se sent tan poderós com llavors, després que al mes de juliol Mariano Rajoy l'obligués a "sacrificar-se" per no entorpir el seu camí a la presidència del govern espanyol i, a més, que els que van defensar la seva innocència amb vehemència i van acompanyar l'expresident a prestar declaració davant el jutge, avui li donin l'esquena i estiguin "on ha d'estar cadascú", com deia l'alcaldessa de València, Rita Barberá. A saber, Rajoy a la Moncloa i Camps en el banc dels acusats.

stats