El nou executiu egipci tindrà "poders presidencials"
La transició a Egipte avança a poc a poc. Els membres del nou govern de salvació van jurar ahir els seus càrrecs. La junta militar ha fet algunes concessions, però manté el control de Justícia i Defensa.
EL CAIREEl nou govern egipci, presidit per Kamal Ganzuri, ja compta amb bona part de les competències fins ara exercides per la junta militar, que va assumir el poder després de la caiguda de Hosni Mubàrak. Els membres del gabinet van jurar ahir els seus respectius càrrecs davant de Hussein Tantawi, el president del consell de generals. Amb aquest moviment, la cúpula militar intenta tancar la crisi que es va iniciar fa 20 dies a causa dels violents enfrontaments entre joves revolucionaris i forces de l'ordre a la plaça Tahrir, i que va provocar 43 morts.
Segons va informar l'agència estatal MENA, la junta militar va delegar ahir bona part de les seves competències al nou executiu a través d'una declaració d'esmena constitucional. Tan sols les que són relatives a les forces armades i la justícia continuaran en mans de l'exèrcit. Aquesta mesura es queda a mig camí de les demandes dels activistes de Tahrir i els seus partits afins, que havien demanat a la junta l'entrega immediata de tots els seus poders a un govern de salvació nacional.
En el seu gabinet, Ganzuri, que ja va exercir de primer ministre entre els anys 1996 i 1999, comptarà amb diversos ministres de l'anterior govern, com Mohamed Kamel Amr, el titular d'Exteriors. Els homes forts del nou executiu seran el responsable de Finances, Mumtaz al Said, i el d'Interior, Mohamed Ibrahim Yusuf, el controvertit excap de la policia del districte cairota de Giza.
La composició de l'executiu va ser rebuda amb hostilitat per part dels activistes que continuen ocupant Tahrir, ja que consideren que Ganzuri, de 78 anys, serà un titella de la junta militar, tal com ho va ser el seu predecessor, Essam Xaraf. No obstant, no sembla que els joves revolucionaris puguin forçar noves cessions per part de Tantawi, ja que milers de manifestants han abandonat la concentració de protesta els últims dies arran de l'inici de les eleccions legislatives.
Majoria islamista al Parlament
Ahir la Junta Electoral va comunicar els resultats definitius de la primera etapa de les eleccions. D'acord amb els pronòstics, el Partit de la Llibertat i la Justícia, la marca electoral dels Germans Musulmans, va ser el gran guanyador de la primera ronda, en obtenir el 49% dels 166 escons en joc. En segon lloc se situa la coalició salafista Nour, representant de l'islamisme radical, amb prop del 20% dels diputats. La resta seria per a liberals, progressistes i candidats independents.
