Els experts critiquen la falta d'efectius i que no s'obrís un passadís segur

Barcelona.Els 600 mossos que van participar dimecres en el dispositiu policial del Parlament no eren suficients. Interior preveia un alt grau de violència dels manifestants, però en canvi no va impedir que alguns diputats anessin a peu a la cambra. El conseller Felip Puig va admetre errors en l'operatiu -com per exemple la falta d'efectius disponibles-, errades que van provocar que alguns agents acabessin plens de sorra i que molts diputats fossin agredits. Quin era el dispositiu adient?

L'operatiu era el correcte?La falta d'efectius i que no s'obrís un passadís, els punts dèbils

Els experts asseguren que era estrictament necessari obrir un passadís més segur a les portes del Parc de la Ciutadella perquè els policies poguessin controlar els 3.000 manifestants i obrir pas als diputats. Manuel Blanco, expert en seguretat i professor de la Universitat de Barcelona, assenyala que la policia hi és per actuar, "és impensable que un policia estigui ple de pintura i no pugui actuar, però això no depèn d'ell, és una decisió política". Pel que fa a comportament policial, Blanco considera que els Mossos "van aguantar estoicament" malgrat la decisió "no encertada de no actuar quan calia". L'analista del Centre d'Estudis Estratègics Jofre Montoto afirma que "van faltar efectius policials", però afegeix: "S'ha de reconèixer que era un operatiu complicat per la capacitat de convocatòria immediata que té aquest col·lectiu".

Què va fallar?No concentrar els diputats i no dispersar els violents

Va faltar contundència, segons Blanco, "a l'hora de carregar i actuar, però això no ho decideixen els Mossos". Segons l'expert, cada agent amb la seva defensa ha de poder controlar fins a sis manifestants: "Amb dos policies en controlarien 100". Segons va explicar, "no es va assegurar el recinte del Parlament", ni "es van dispersar els violents fent servir la força legítima perquè passessin els parlamentaris". Montoto afegeix: "S'hauria pogut intentar concentrar tots els diputats en una zona i traslladar-los en un transport col·lectiu. Tot i que segurament aquest fet també hauria comportat aldarulls".

Com hauria de ser?El Parlament permet esterilitzar la zona i que passin els vehicles

Blanco no creu en el diàleg amb els violents: "Molts d'aquests assemblearis no tenen unitat, pensa que tots es creuen líders i faran sempre el que volen". Per Blanco el dispositiu idoni depèn de cada lloc, i en aquest cas la situació, les circumstàncies i el recinte del parc "reunia unes condicions òptimes perimetrals per esterilitzar la zona del Parlament, i només hauria calgut usar la força per obrir el passadís perquè entressin vehicles oficials, parlamentaris i treballadors". L'analista Jofre Montoto argumenta que era un operatiu molt complicat i que "es necessitaven més efectius policials per fer un cordó més extens, que protegís més espai." Montoto afegeix, però, que "sempre existeix un punt calent on es pot generar un conflicte amb els concentrats".

Anar a peu era el millor?Punt de trobada i trasllat conjunt amb escorta dels parlamentaris

"Fins a un lloc de concentració previ, pels seus propis mitjans. Després, escortats per entrar al recinte pel passadís d'entrada, que s'hauria obert amb aquest objectiu", manifesta Blanco. Montoto coincideix que la solució òptima era un punt de trobada i un trasllat col·lectiu.

El president en helicòpter?El trasllat aeri està justificat per motius de seguretat

Blanco no ho dubta: "Si no existia passadís d'entrada i es temien agressions, rotundament sí". Montoto està d'acord amb aquesta valoració i adverteix que "si s'hagués fet un passadís policial per passar amb el cotxe oficial, en aquelles circumstàncies segur que hauria estat un ball de bastons". Tanmateix, apunta que la imatge del president de la Generalitat, Artur Mas, arribant al Parlament amb helicòpter és " trista i inèdita".

Contenir o carregar?L'ús de mètodes dissuasius, de vegades, està justificat

Els Mossos carreguen quan hi ha una ordre d'un superior que considera que és moment de dispersar els concentrats. Per Blanco s'ha d'actuar en funció del moment, les circumstàncies, el lloc, etc., encara que s'han de posar a disposició dels Mossos altres mitjans i sistemes que totes les policies europees fan servir i que són d'una eficàcia contrastada. De fet, en països com Alemanya, segons els sindicats policials, es fan servir les mànegues d'aigua, però "¿ens imaginem què dirien aquí si utilitzen aquest mètode per dispersar els violents?". Blanco assegura que a Catalunya sempre s'han protegit aquest tipus de col·lectius, i això ha provocat "un efecte crida". Finalment, Montoto manifesta que ni la policia ni els polítics són els culpables de les agressions i que ha de caure el pes de la justícia sobre els que han actuat violentament, i conclou: "En una societat democràtica, per mantenir l'ordre públic s'han de prendre decisions que provoquen imatges impopulars". L'analista afegeix que tenim una democràcia en què la policia es veu com una autoritat repressora. "En aquest sentit som una democràcia en etapa adolescent, ja que en altres països democràtics és impensable una situació d'aquestes característiques. Els ciutadans respecten les ordres de la policia i l'ús legítim de la força. No es qüestiona cada operatiu". Montoto diu que l'acampada a França d'un miler d' indignats a la plaça de la Bastilla de París es va acabar quan un grup de policies antidisturbis van utilitzar gasos lacrimògens per desocupar l'espai públic i "ningú ho va posar en dubte ni es va obrir cap debat sobre la seva professionalitat".