30/11/2011

La fàbrica de la Barcelona més guai

2 min
Música i una rua a la ronda de Sant Antoni van donar la benvinguda a la fàbrica de Moritz.

Les elits guapes de Barcelona van donar ahir la benvinguda a la fàbrica de Moritz, centre cultural que és aigua beneïda en temps de crisi i retallades. Els assistents semblaven dissenyats a partir de dos patrons: el tecnòcrata de Sarrià -americana, corbata, gomina, BlackBerry i cara de no haver baixat en gaires ocasions a latituds tan meridionals de la ciutat- i el liberal, que era el predominant: no hi havia cap metre quadrat sense un iPhone, sabatilles Munich, ulleres de marca, barba i un artista de renom.

Una aglomeració de celebritats locals van suportar 20 minuts, amuntegats com si fossin bestiar, per accedir a l'edifici. Vaig compartir espera amb l'artista Evru, abans Zush, a qui vaig conèixer fa 4 anys a Pequín, on va anar per explicar les seves desventures en psiquiàtrics franquistes. Entre els pacients convidats també hi era l'editor de Sàpiens, Jordi Creus, que qualificava el lloc d'"impressionant" i "fabulós". L'exalcalde Jordi Hereu va ser un dels membres de les fuerzas vivas de la política municipal a qui l'organització permetia accedir-hi mentre recorrien un passadís de petons i abraçades. Hereu m'assenyalava fascinat tot de detalls de la renovació de l'edifici. La seva sogra, Montserrat Pujol, m'enumerava els records que conservava de la seva infància quan vivia a tocar de la fàbrica.

Trias i Hereu, gent normal

Al carrer, gent d'avançada edat evocava anècdotes de quan la fàbrica funcionava i els carros de cavalls repartien la cervesa. Els veïns esperaven l'inici de la rua de celebració, una mena de funeral de Nova Orleans i processó de Semana Santa que podrien haver firmat la Fura dels Baus i Mariscal. La violinista Cati Reus seguia amb música de Carles Santos la comitiva de l'executiva de l'empresa, l'arquitecte faraònic Jean Nouvel i l'alcalde Trias. Al costat de tanta figura i gent encantada d'haver-se conegut, Hereu, la seva sogra i Trias eren dels pocs que, com deia la cançó de Pulp, semblaven "gent normal".

stats