El factor Bildu irromp en la campanya basca
La decisió del Tribunal Constitucional ha estat una campanya immillorable per a les expectatives del pol sobiranista d'esquerres que suposa Bildu. Per a tota la comunitat abertzale el procés judicial que s'ha seguit contra aquesta coalició ha desprestigiat, fins a límits insospitats fa només uns anys, l'arquitectura institucional espanyola, en un procés molt semblant de desafecció al que s'ha viscut a Catalunya amb el viacrucis de l'Estatut al Constitucional. Per aquest motiu és molt probable que les expectatives de vot de Bildu es disparin si és capaç de recollir aquest vot de la indignació (a l'estil de Carod el 2004) i si és capaç de transmetre que el seu èxit electoral és una via indirecta de reforçament del procés de pau. El referent són els resultats d'Euskal Herritarrok a les eleccions municipals del 1999, en les quals va assolir el rècord de 228.000 sufragis a Euskadi -un 20%- i 44.000 a Navarra -un 15%-, en plena treva d'ETA derivada del procés de Lizarra.
Aquest fet neguiteja el PNB, sempre tan zelós de la seva hegemonia, i que aquests dies ha fet equilibris per salvar la cara davant dels seus exsocis de govern, Eusko Alkartasuna i escindits d'Ezker Batua, i alhora justificar davant del seu electorat el suport a un Zapatero que ha instat la Fiscalia a il·legalitzar Bildu.
La lectura d'ETA
Com llegirà ETA els resultats de Bildu? Això ja són figues d'un altre paner. En teoria, un bon resultat de Bildu s'hauria d'interpretar com un aval a la treva, i per tant un incentiu per deixar definitivament les armes amb la seguretat que la lluita política continuarà per la via de les urnes. Això, però, és el que va pensar Arnaldo Otegi a finals dels 90 i el tret li va sortir per la culata.
Una altra incògnita serà l'actitud dels independents de l'esquerra abertzale elegits a les llistes de Bildu. Eusko Alkartasuna és un partit en franca decadència, però encara manté una gens menyspreable presència territorial i gaudeix d'un cert crèdit social. Per això és difícil que es deixi manipular. Per dir-ho ras i curt, EA no és el Partit Comunista de les Terres Basques, ni tan sols la històrica Acció Nacionalista Basca. En última instància, si l'esquerra abertzale ha aconseguit participar en aquestes eleccions serà gràcies al crèdit acumulat les darreres dècades per la formació de Carlos Garaikoetxea, que ha assumit un rol similar al d'ERC a finals dels vuitanta amb Terra Lliure (salvant totes les distàncies, que són siderals). El que representava Batasuna podrà tornar als ajuntaments, el que no tornarà són els homenatges a presos etarres o la cobertura a la kale borroka . Aquest temps ha passat.
