Publicitat
Publicitat

AUGMENT DE FURTS

El preu a l'alça i les facilitats d'accés a aquest material han disparat el nombre de robatoris en els últims anys

La febre del coure

Trens aturats, pobles incomunicats, magatzems amenaçats. El coure s'ha convertit en un botí molt preuat pels delinqüents i els robatoris per obtenir-ne afecten els serveis públics i l'activitat industrial. L'operació policial que ahir es va tancar amb 52 detinguts al Poblenou per robatoris de coure confirma la tendència a l'alça d'aquest tipus de furts. L'any passat hi va haver 3.840 denúncies per robatoris d'aquest material, i s'han succeït sense parar en els primers mesos del 2011. Però, per què els delinqüents han convertit el coure en el seu objectiu? Què passa amb aquest material? Parlem amb experts que ens expliquen els motius de l'actual febre pel coure.

Negoci a l'alça La gran demanda a la Xina i l'Índia ha disparat el preu del coure

L'entrada al mercat internacional de països com la Xina o l' Índia i el corresponent boom en la demanda de coure han provocat aquests últims anys una gran pujada del preu. El negoci de la compravenda d'aquest metall és, per tant, més atractiu. El preu de sortida del coure canvia cada dia en funció de la cotització a la borsa dels metalls de Londres, la London Metal Exchange, la nostra referència per a metalls no fèrrics. I la tendència és a l'alça. El canvi és contundent: ahir el quilo de coure es pagava a 6,2 euros, però deu anys enrere el preu no superava els 1,5 euros, tal com destaquen fonts de l'empresa La Farga Lacambra, especialista en productes de coure.

Reciclatge La venda de coure al ferroveller, un negoci a l'abast

L'altre paràmetre que forma part del negoci del coure és la venda per al reciclatge a través de la figura del ferroveller, que fixa el preu de compra en funció del valor de mercat, però també de la qualitat del producte. No és el mateix el coure que arriba embolcallat amb molt de plàstic, com és el cas del cable telefònic, del pràcticament pur. En aquests moments, segons els ferrovellers, un quilo de coure es pot pagar des dels 3 fins als 5 euros. Això sí, si es tracta de material molt barrejat, pot ser que el preu no arribi a 1,5 euros el quilo, tal com explicaven ahir a aquest diari fonts de l'empresa de valoració de metalls i plàstics Recumàs.

En alerta Els robatoris van créixer un 139% el 2010

Les últimes dades fetes públiques per la Fiscalia Superior de Catalunya evidencien el nou valor del coure i el paper estratègic que té per a noves xarxes de delinqüència. Els robatoris d'aquest material es van disparar un 139% el 2010. I la tendència continua, fruit de l'elevada cotització i de l'alta demanda en el mercat internacional. És per això que les empreses del sector s'estan blindant contra possibles robatoris dotant-se de seguretat privada o millorant les seves instal·lacions per evitar que els robin el material per tornar-lo a vendre.

Penes mínimes La Fiscalia de Catalunya vol més mà dura

Un altre dels efectes de l'allau de robatoris és que moltes empreses estan buscant, en els àmbits on és possible, materials alternatius al coure per sortir del punt de mira dels lladres. Els ferrovellers també asseguren que tenen una actitud més prudent a l'hora de comprar o no a determinats proveïdors pel risc d'estar adquirint material robat, ja que els Mossos d'Esquadra han intensificat els controls en aquest sector. La majoria no compren sense tenir totes les dades del venedor. Està clar, però, que la xarxa té forats. En la majoria de casos, com que són robatoris sense violència, els detinguts tornen al carrer amb condemnes baixes -sense presó-. Per això, des de fa un temps la Fiscalia intenta aplicar l'agreujant d'afectació al servei públic per endurir la pena i demana col·laboració a empreses com Fecsa, Adif o Telefónica, tres de les més perjudicades pels furts, perquè tramitin les denúncies. Adif, per exemple, va posar 150 denúncies per robatoris de coure l'any passat.

D'on surt el coure?

Reciclar ferralla i convertir-la en coure és fàcil i econòmic

El coure surt de les mines. Catalunya no en té, per això l'ha de treure de les mines de l'Estat. Les més famoses es troben a Andalusia. José María Cabrera, professor de ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica de la UPC, explica que "el coure que s'extreu de les mines és el més pur". La caiguda de l'activitat minera a Europa ha portat al desenvolupament d'una "nova tècnica per produir coure, basada en el reciclatge de ferralla", diu l'expert. "Aquest coure és cada cop més fàcil d'obtenir, s'està millorant molt la tècnica, i costa poc fer-lo". Per això aquesta activitat atreu molts delinqüents. Un factor clau per a l'encariment del coure és que la producció es concentri en pocs països, com ara Xile, cosa que els dóna molt poder a l'hora de vendre'l car, com explica Marc Badia, consultor dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Badia també destaca que la demanda per a infraestructures dels països en vies de desenvolupament ha contribuït a l'encariment.

Per què serveix el coure? Els usos del material són eminentment industrials

Els usos del coure fa temps que són els mateixos: es fa servir en aplicacions de cable elèctric, en canonades, en la conducció d'aigua, en aires condicionats i en catenàries. Són coses que estan molt a la vista i a les quals es pot accedir fàcilment, i per tant són fàcils de robar. Si se li dóna un ús industrial, el coure serveix per aliar altres materials, com ara de claus, canonades...

Un bé escàs? Cada cop hi ha més quantitat de coure gràcies al reciclatge

El professor Cabrera diu que no hi manca d'aquest material. "N'hi ha a les mines i cada cop n'hi ha més gràcies als processos de reciclatge, que s'han simplificat". Creu que com que el procés de "crear" coure ara és tan fàcil i el preu és molt alt, els delinqüents han trobat una manera de fer negoci fàcil.

Més continguts de