Tot estava a punt a la magnífica sala d'actes de la nova seu corporativa del grup editorial RBA, situada al 22@ de Barcelona, per presentar el llibre Catalanisme deucentista , de Ferran Mascarell, escrit quan encara no era conseller de Cultura. La presentadora, la periodista Cristina Puig, dóna la paraula a l'autor, però el micro de la solapa falla, no se sent el que diu. El president de la Generalitat, Artur Mas, que feia de copresentador, reacciona amb celeritat: "Si te'l poses al centre funcionaràs millor". Una frase que, tenint en compte el canvi de files que ha fet el conseller de Cultura, va esdevenir tan al·legòrica com la resposta: "President, el portava a l'esquerra". D'entre el públic, un espontani va reclamar al conseller que se'l tornés a posar a l'esquerra, però no va triomfar. Mascarell, pragmàtic, va optar per parlar amb el micro a la mà per explicar la seva evolució de federalista a federalitzant. El matís és important. Mascarell es va cansar de ser federalista perquè quan trucava a Madrid no li responia ningú o comunicaven sempre. En canvi, el federalitzant és aquell que busca la unió d'igual a igual, i per tant, necessita prèviament un estat propi per poder pactar en igualtat, com va explicar el conseller.
La sala del grup editorial estava plena d'un públic heterogeni, on curiosament hi havia més socialistes que convergents. Del Govern destacaven la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, i el nou director del Ramon Llull, Vicenç Villatoro, però de consellers ni un. I de càrrecs orgànics de CDC, tampoc. Hi havia el director de la Fundació Catdem, Agustí Colomines, que no ha estat mai un orgànic, ni ara ni abans. En canvi, de socialistes n'hi havia per triar i remenar. Des de l'enigmàtic Narcís Serra, que no presenta símptomes d'haver abandonat el federalisme, fins a Xavier Rubert de Ventós i Oriol Bohigas, que van ser federalitzants avant la lettre , molt abans que Mascarell. També hi van treure el cap heterodoxos compulsius com l'exconseller Ernest Maragall, i oficialistes curiosos, com Guillem Espriu, alcalde de Gràcia, i la diputada Rocío Martínez. La majoria d'assistents també eren gent de militància progressista, un pèl desorientada per l'escena. "A mi això de la sociovergència em costa", reconeixia una senyora de mitjana edat.
Però no es tractava de la sociovergència, sinó d'escenificar el "primer pas" d'un projecte comú, com va explicar Artur Mas, que continua tenint la "porta oberta" a qui vulgui participar-hi. Serra i Maragall van declinar la invitació i van marxar a la meitat de l'acte, però la resta van aguantar fins al final. L'actual president de la Generalitat també es va declarar federalitzant i partidari de l'estat propi, tot i que va recordar que "primer cal vertebrar bé la nació". I per a qui en vulgui saber més, de les relacions entre Catalunya i Espanya, a més de recomanar el llibre de Mascarell, Mas també va convidar a llegir Espanya, capital París, de Germà Bel. Tots dos socialistes, fins que no es demostri el contrari.
