Publicitat
Publicitat

LA BATALLA DE VALÈNCIA

Un grup d'ultres boicoteja la presentació d'un llibre

La feliç impunitat blavera

Malgrat la creença que el blaverisme és un concepte superat després de la Transició, alguns sociòlegs i autors valencians defensen la seva consolidació i expansió fins als nostres dies, també en la seva vessant més violenta. La lluita entre valencians pels símbols i la llengua, dels setanta i principis dels vuitanta, que va acabar imposant una visió "regionalista i espanyolista", ha desembocat en una construcció identitària el màxim exponent de la qual és que "ser valencià és ser anticatalanista".

Aquesta és una de les tesis que sosté el sociòleg Vicent Flor, que ha recollit en el seu llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana la construcció, consolidació i expansió d'un pensament valencià que, en la seva opinió, "s'ha imposat fins i tot en les institucions". Propiciat per la seva perpetuació en el poder, "l'anticatalanisme ha estat molt eficaç" fins al punt que s'ha inoculat en la societat defensant que valencianisme "és rebutjar tot allò que prové de Catalunya". Aquesta animadversió per acceptar les semblances entre Catalunya i el País Valencià ha portat els blaveros a no fer cas ni dels experts ni de la justícia (que defensen la unitat de la llengua), a eliminar el concepte país del seu ideari o assegurar en una enquesta del CIS la desafecció pel conjunt de territoris de llengua catalana.

Minuts abans de la presentació del seu llibre ahir a València, Flor assegurava que "el blaverisme com a expressió de l'anticatalanisme està més fort que mai". Un fet que es va demostrar durant l'acte quan un grup del partit d'extrema dreta Espanya 2000 i joves del Grup d'Acció Valencianista (GAV), entre els quals hi havia els històrics ultres Juan Garcia Sentandreu i José Luís Roberto, van boicotejar l'acte, a què assistia la diputada de Compromís Mònica Oltra. Van fer volar cadires i cridaven "Som valencians, mai catalans", "Tots a una, puta Catalunya". A Flor el van titllar d'"invasor" fins que la policia els va desallotjar.

A part d'aquesta tendència anticatalanista, el sociòleg identifica quatre característiques més com a elements definitoris d'aquest "pensament blavero" que encara avui troba un gran arrelament en la societat valenciana. "És un moviment populista, espanyolista, conservador i regionalista", característiques que a més s'han traslladat a l'ideari del PP i han projectat així aquesta cosmovisió des de les pròpies institucions. "El PP s'ha presentat com el partit que defensa els interessos dels valencians enfront de la suposada ànsia imperialista de Catalunya", explica. És per això que, en la seva opinió, s'explica que en cada campanya electoral "hi hagi un tancament d'un repetidor de TV3 o Rita Barberá surti dient que un poeta araboaragonès ja escrivia en valencià abans de la reconquesta. Saben que això és un element important per mobilitzar el vot".

El blaverisme també ha inventat sovint ideòlegs (com el suposat catedràtic de la Universitat de Munic Bernard Weiss) per aparentar consistència, va recordar Flor.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT