Publicitat
Publicitat

L'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA

Les famílies nombroses i les monoparentals són les que reben més ajuts, segons un estudi de La Caixa

Un de cada quatre nens és pobre

La incidència de l'atur, el nivell de formació dels pares i l'estructura familiar són factors que ajuden a configurar la pobresa hereditària. Un 36,2% de les famílies en situació vulnerable són monoparentals.

A Catalunya, un de cada quatre menors viu en situació de pobresa. No és casualitat que el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, hagi verbalitzat que la lluita contra la pobresa infantil és una de les prioritats del mandat. Les dades obliguen el conseller a no defugir la responsabilitat. La crisi econòmica ha fet encara més evident la vulnerabilitat de moltes famílies. Ho constata un estudi de la Fundació Foessa sobre l'impacte del programa d'atenció a la infància de La Caixa, que atén 44.460 menors de 16 anys de 26.717 famílies de Barcelona i l'àrea metropolitana. Un 44,8% de les famílies que reben aquestes ajudes tenien l'any passat tots els adults a l'atur, mentre que en un 27,2% dels casos, a banda de no disposar de feina, els pares tampoc percebien cap prestació.

L'estudi detalla l'impacte de la desocupació, però també el perfil de les famílies que més dificultats tenen. Una de cada tres famílies ateses és monoparental (36,2%), amb un únic adult amb fills al seu càrrec, que en la majoria dels casos és la mare. "Hi ha una feminització de la pobresa", va admetre ahir Víctor Renes, coordinador de l'estudi sobre el programa CaixaProinfància, que des del 2007 ha invertit 34,9 milions a Barcelona i al seu entorn amb l'ajuda de 117 entitats socials. Les famílies nombroses representen un 39,2% de les llars beneficiàries dels ajuts. Els percentatges ratifiquen la necessitat de concretar un altre dels compromisos del Govern, que havia expressat la intenció d'impulsar una llei de protecció i suport a les famílies nombroses i monoparentals.

Perfil de la família vulnerable

Jordi Roglà, director de Càritas Diocesana de Barcelona -una de les entitats que treballa en el programa- admet que el perfil de pobresa descrit en l'estudi casa amb la realitat que palpen al carrer: "Ens trobem amb famílies monoparentals o nombroses, amb presència d'immigrants joves i amb poca formació, que tenen fills al seu càrrec i destinen bona part dels seus ingressos a pagar l'habitatge". Per exemple, un 19,9% dels adults en situació de pobresa no han completat els estudis de primària. "Hi ha el perill d'una transmissió intergeneracional de la pobresa", va afirmar l'autor de l'estudi. Vetllar perquè pares i infants en situació vulnerable accedeixin a recursos educatius és una de les solucions per trencar aquesta pobresa hereditària. Els recursos de CaixaProinfància s'han orientat a atendre tot el nucli familiar. "No ocupar-se de l'entorn de la criatura era desaprofitar oportunitats, perquè alfabetitzar els pares és una inversió de futur", va admetre Jaume Lanaspa, director general de la Fundació La Caixa, que desplega la iniciativa en vuit ciutats de l'Estat, a més de les Balears i les Canàries.

En un 66,4% de les famílies analitzades a Barcelona, almenys un membre del nucli familiar era estranger extracomunitari o procedent de països que formen part de l'última ampliació de la Unió Europea. En aquests domicilis s'hi han perpetuat dèficits que minven considerablement la qualitat de vida dels infants (només un 20,9% tenen calefacció i un 37,8% no disposen d'ordinador). L'habitatge és un indicador d'exclusió molt evident. Un 45,9% de les famílies que reben fons del programa viuen en situació d'amuntegament (cada membre té menys de 15 m al seu domicili). La falta de recursos no genera un entorn agradable a l'infant. En un 21,3% de les famílies estudiades algun membre de la família ha patit maltractaments psicològics.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT