Publicitat
Publicitat

El candidat del PP combina el discurs contundent amb la immigració amb moments de distensió

La fórmula Fernández

És capaç de dir que malalties eradicades fa temps a Barcelona han tornat portades pels immigrants i de reafirmar-se l'endemà. És capaç de defensar que s'haurien d'expulsar els nouvinguts reincidents "independentment de la seva situació legal". És capaç de bromejar dient que la seva recepta és "l'I+D, però d'immigració i delinqüència". Ara bé, també li agrada acostar-se a la premsa per explicar que una vegada va intervenir a la ràdio com a expert en assumptes relacionats amb Amèrica del Sud o bé afirmar que va esperar uns mesos a matricular la seva Scoopy perquè portés les lletres FDZ, abreviatura del seu cognom. És la fórmula Fernández, la que fa servir Alberto Fernández Díaz, candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, en aquesta campanya.

Ahir va haver-hi una nova entrega al Parc de Collserola, on va plantar roures i avellaners. El seu discurs va ser moderat, tenint en compte el to contundent habitual. Només unes crítiques aïllades a Hereu pel soroll dels camions de neteja a la nit i a Trias per mantenir l'espectre de pactes obert amb tots els partits. L'ocasió no convidava a alçar gaire la veu: ahir tocava explicar els plans relacionats amb el medi ambient. "Més àrees verdes, però no com les d'Hereu que van encaminades a posar multes", va ironitzar Fernández Díaz. Un cop ha entrat en calor, és imparable.

"Necessiteu alguna cosa més?"

És una de les seves frases recurrents, quan es dirigeix a la premsa. La fa servir quan acaba una compareixença, per saber si els periodistes n'han tingut prou, i quan pacta amb ells l'agenda del dia següent. Ahir va afegir un nou ús a aquesta frase: la va fer servir per preguntar a la premsa que el segueix si volien més beguda i menjar durant un vermut improvisat al mateix Parc de Collserola. Assegut al costat de la seva filla Clara, de cinc anys, Fernández Díaz va tenir un moment distès per comentar el debat de divendres i per seguir explicant històries de la seva vida privada.

Va destacar, per exemple, quina és la fórmula lingüística dels Fernández: "Jo parlo amb la meva dona en castellà, els meus fills parlen en català entre ells però en castellà amb els pares; la que trenca la norma és la petita, que parla català amb mi", assegurava. Amb el futbol també hi ha diferències: la Clara és del Barça, per influència de la seva mare -una hiperculé, segons els candidat-. El seu pare és un perico convençut.

No hi ha dubte que Fernández Díaz és un pes pesant del partit, tant en l'àmbit català com en la direcció estatal. Un detall ho corrobora: quan va visitar Barcelona el líder del PP basc, Antonio Basagoiti, va preguntar al candidat si li havia semblat bé la seva intervenció davant la premsa. Una escena que es va repetir quan va visitar la ciutat l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, que després de fer declaracions el primer que va fer va ser demanar l'aprovació de Fernández. Poc abans, havia legitimat al 100% el discurs contundent que fa sobre la immigració assegurant que "tot el partit té un programa marc coordinat".

El mateix passa amb Alicia Sánchez-Camacho, presidenta dels populars catalans i davant la qual Fernández va intentar recuperar el càrrec el 2008. Sempre que li fa de telonera, s'apressa a dir que "el protagonista és l'Alberto". Un Alberto que, capbussat en una explicació sobre el seu patrimoni amb uns quants periodistes, va fer com si sentís ploure quan Sánchez-Camacho li va dir si volia acompanyar-la a veure la cúpula de les Arenes. Hilarant.

Tot plegat constitueix aquesta fórmula Fernández, que combina estirabots contra la immigració i amabilitat amb periodistes i ciutadans. Una fórmula que espera que, per fi, li doni la clau de l'Ajuntament de Barcelona el 22-M.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT