La fórmula Guardiola triomfa fora del futbol

"No en tinc ni idea", va dir, després de gratar-se el cap. Així va respondre Pep Guardiola, entrenador del Barça, quan un estret col·laborador seu li va preguntar què era un líder, un apel·latiu molt lligat a la figura del de Santpedor. Aquest col·laborador havia de fer una xerrada sobre l'assumpte i se'n va anar amb les mans buides del despatx del tècnic blaugrana. És una anècdota que recull el llibre El mètode Guardiola (Columna, 2010), de Miquel Àngel Violan, centrat a establir les bases que configuren l'entrenador com un model per als que aspiren a liderar i dirigir administracions públiques i empreses.

Després de tres temporades triomfants, irrepetibles, Guardiola i la fórmula que fa servir per liderar el Barça tenen més vigència que mai. En tots els àmbits. S'ha demostrat que el seu mètode combina els resultats amb el virtuosisme del joc barcelonista. Copes i admiració. Èxit i aplaudiments. Un resultat massa esplèndid com per no ser detectat i, en ocasions, assimilat per grans empreses i administracions. "Lidera, té el projecte clar i desenvolupa el talent: per això en Pep ha esdevingut un exemple", assegura Juan Carlos Cubeiro, president d'Eurotalent, una empresa amb seu a Madrid que assessora els seus clients en matèria estratègica. I tenir una estratègia equival a tenir una missió, i en Pep la té molt clara: "Sap que l'èxit atrapa èxit, no ho perd mai de vista", afirma Cubeiro.

Feina, feina i més feina

Qui pensi que el mètode Guardiola és, senzillament, donar ordres des de l'àrea tècnica mentre els seus jugadors malden per apropar-se a la porteria contrària, s'equivoca. És molt més. En poques paraules, es tracta de "feina, feina i més feina", tal com assegura Antonio Núñez, director de programes especials i de gestió pública de l'escola de negocis IESE. "Després de l'època del pelotazo , de la bombolla immobiliària, és qüestió de treballar", recorda Núñez. De fet, hi ha líders polítics que ho han dit, com el president de la Generalitat, Artur Mas, que en nombroses ocasions des que va ser investit ha manifestat que l'única sortida possible de la crisi és treballar més que mai. El professor del IESE creu que la fórmula de feina i més feina de Guardiola es pot extrapolar a la política. "Una campanya electoral no dura 15 dies, dura 4 anys", deixa clar Núñez. El mateix passa en el món de l'empresa, on la constància és molt preada.

Aquesta constància ha d'anar encaminada, sense biaixos, a la consecució d'uns objectius. "Guardiola sap alinear tota la seva empresa -en aquest cas un club de futbol- amb els objectius que persegueix", aprofundeix el professor del IESE, que també insisteix en la dificultat que en companyies i administracions, entesos com equips d'alt rendiment, s'aconsegueixi greixar la maquinària perquè tots treballin pel mateix objectiu. Precisament, una de les principals virtuts de l'entrenador del Barça és aquesta: fer saber a tots els jugadors -empleats- que són protagonistes. Miquel Àngel Violan ho exemplifica a El mètode Guardiola amb la gestió que va fer el de Santpedor de la seva plantilla la primera temporada a la banqueta, la del triplet. En un torneig menys prioritari com és la Copa del Rei, apostava pels teòrics suplents. Però ell, en les seves compareixences públiques, no feia les diferències que sí que feia la premsa entre equip A i B. "Són tots igual d'importants i em sap greu no fer-los jugar més", repetia per activa i per passiva Guardiola. "Dedica molt de temps a cada jugador i sap crear un clima de satisfacció dins el seu equip", afirma Juan Carlos Cubeiro, que ja ha publicat dos llibres sobre la fórmula Guardiola i en té un de preparat que sortirà al setembre. Tractarà, precisament, dels mosqueters del tècnic blaugrana, del compromís que tenen els seus jugadors envers el seu cap. La prova més recent: "El breu discurs de Gerard Piqué en defensa del grup durant la celebració de la Champions, diumenge passat, és l'exemple de com Guardiola ha sabut entendre el seu equip com un superorganisme", diu Cubeiro.

Aquest superorganisme, per descomptat, ha de tenir un líder que tingui molt ben entès el concepte de management , és a dir, ha de tenir ben clar cap on menar el destí del grup. "La pressió és altíssima en l'esport, com també ho és en les grans corporacions o en les posicions decisòries de l'administració pública, és per això que la gestió de l'estrès és fonamental", apunta Antonio Núñez. La gestió de l'estrès que propugna Guardiola implica un seguit de vies d'escapament. La més recent: les celebracions del títol de Lliga, en què el tècnic blaugrana va demanar als seus jugadors que fessin "molt de molt". Obedient, la plantilla li va fer cas.

Mediàtic i transformador

Així es podria definir el lideratge de Guardiola. Potser per això hi ha algun agosarat que l'ha comparat amb Barack Obama, perquè van accedir a les seves responsabilitats gairebé al mateix temps. "Té la combinació adequada d'humilitat i magnanimitat, de passió i d'audàcia, i a més de comunicar bé sap les seves limitacions", assegura Núñez. Tot plegat l'ajuda a marcar els temps, a marcar l'agenda. "És com si a un polític li sortís la campanya que vol fer, sense interferències de l'entorn", assegura. I en això la comunicació i la imatge són bàsiques, especialment per crear un relat.

Tothom sap, Guardiola inclòs, que aquesta combinació virtuosa de mètode i èxits no durarà sempre. Empreses, partits i administracions haurien de tenir clares les paraules de Núñez: "Quan ets el número 1, el proper pas sempre és baixar". El de Santpedor ho té clar. Segur.