Publicitat
Publicitat

La igualació autonòmica es va dissenyar a la Transició

Una fórmula ensucrada que s'ha tornat amarga

Sigui perquè suposa una responsabilitat i una despesa que hi ha governs autonòmics que no volen o no poden assumir, sigui perquè l'Estat vol capitalitzar la màxima capacitat de decisió o perquè es considera una eina per aigualir el fet diferencial d'alguns territoris, el cafè per a tothom s'ha tornat amarg. Conèixer la seva història és clau per entendre avui la seva agonia.

Què és i com va néixer el cafè per a tothom?

L'expressió cafè per a tothom va ser encunyada el 1977 pel ministre adjunt per a les Regions, l'andalús Manuel Clavero Arévalo, de la UCD, per definir el model de distribució territorial competencial que van pactar el PSOE i la UCD amb l'objectiu d'evitar la singularització de Catalunya i Euskadi. Després el PP es va fer seu el model.

Què implica?

El debat sobre el model autonòmic durant la Transició feia evident que els autogoverns de Catalunya i Euskadi eren inevitables. Per aigualir-ho, l'estat espanyol va ser dividit en 17 autonomies -algunes es van crear a la força agrupant províncies i es van inventar himnes i banderes- que, segons la Constitució, han de ser iguals. Només es diferencien "els drets històrics dels territoris forals", que el Tribunal Constitucional interpreta com el concert econòmic d'Euskadi i Navarra.

Quines han estat les conseqüències?

Fruit d'un model que va prioritzar els criteris polítics i no els econòmics, Espanya té ara comunitats que, a banda de no tenir una massa poblacional suficient, tenen dificultats per fer front als serveis que han de prestar als ciutadans.

Quines competències tenen les comunitats?

El procés de descentralització va motivar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. L'any següent, el govern espanyol aprovava la Loapa, una llei d'harmonització autonòmica que preveia la transferència progressiva de competències en funció de la capacitat de cada comunitat, fins a arribar a l'equiparació. A hores d'ara, les comunitats gestionen, entre d'altres, Educació, Sanitat, Justícia, Medi Ambient i Cultura. Catalunya i Euskadi també tenen policia pròpia. L'Estat manté com a competència exclusiva Defensa i les Forces Armades i la política d'Exteriors.

Quan es va tancar el mapa competencial?

La Constitució distingeix entre comunitats de via ràpida i de via lenta. Les primeres (Catalunya, Galícia, Euskadi, Navarra i Andalusia) podien gaudir, des del principi, de totes les competència que constitucionalment s'atribuïen als territoris. Les altres van assumir les competències més lentament. A partir del 1992 el mapa competencial entre les ràpides i les lentes comença a equiparar-se i és el 2001, quan es transfereix Sanitat a totes les comunitats, que es dóna per tancat. Per a algunes massa responsabilitat, per a altres, poca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT