Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

La cancellera alemanya fa per fi un convincent pas endavant per rescatar l'eurozona i defensar alhora el seu propi poder

Si fracassa l'euro, fracassa Merkel

Angela Merkel ha passat de ser la Madame No a convertir-se en la gran rescatadora de l'euro. La cancellera per fi agafa les regnes. Ho fa per Europa, però també per la pròpia supervivència política.

Pels passadissos de les ambaixades de Berlín, per les cambres parlamentàries de diferents països europeus, pels despatxos de les institucions comunitàries a Brussel·les, fa molts mesos que es reclama sotto voce que Alemanya deixi de comportar-se com una Holanda gran i assumeixi el seu veritable lideratge com a locomotora europea.

I, realment, no ha estat fàcil que el país més poderós del continent assumís la responsabilitat que li correspon. Fins i tot els pares fundadors de la Unió Europea, amb l'excanceller Helmut Kohl al capdavant, han hagut de fer algun crit darrerament per criticar els dubtes de la seva successora, Angela Merkel, i per instar el seu país a estar "a l'altura" de la seva dimensió i evitar la trencadissa del Vell Continent.

La conjuntura ha abocat, aquest cop sí, Merkel a assumir el repte no només de la seva vida, sinó de la seva generació: salvar l'euro. Després de mesos en què la cap del govern alemany preferia deixar passar de llarg el problema de la crisi del deute, ara s'ha convençut que no li queda cap altra alternativa que lluitar amb tota l'autoritat política que se li ha trobat a faltar fins ara. Grècia penja d'un fil, però el destí de la mateixa cancellera també està lligat a la moneda comuna.

Aquesta setmana Merkel ha afrontat "possiblement el discurs més important del seu mandat com a cancellera", segons ha indicat l'exministre alemany d'Exteriors, Hans-Dietrich Genscher.

La cancellera es jugava molt en el debat pressupostari al Bundestag, la cambra baixa alemanya. En joc estaven el futur de l'euro, la unitat del govern de coalició dels cristianodemòcrates (CDU) i els seus germans bavaresos (CSU) amb els liberals de l'FDP, i la seva pròpia feina com a líder política. Per això dimecres va deixar de seguir el seu patró habitual al púlpit.

Defensa apassionada

És sabut que Merkel no és una oradora fascinant, que algun cop s'ha limitat a llegir durant quasi una hora, però, com simbolitzant un canvi d'etapa, aquesta setmana va expressar lliurement el que pensava. "Si fracassa l'euro, fracassa Europa", va etzibar en una inhabitual apassionada defensa de l'eurozona.

Queda clar que Merkel s'ha reinventat sovint a ella mateixa segons requeria la situació: s'ha vestit de reformista, de mare de la nació i de cap del govern conservador segons si havia d'afrontar crítiques de les pròpies files o mals resultats electorals. Ara ja no li val cap tàctica: si aquest cop es desvia de la ruta escollida, podrà tirar enrere, podrà donar-se per vençuda, però no transformar-se en una altra Merkel.

És un gran risc, però també la seva última oportunitat. Ja no li val vorejar la crisi del deute. Vol i ha de mostrar determinació amb l'euro. Per això dimecres al Bundestag, a la cancellera se la va veure prémer els punys, alçar la veu, fer retrets a l'oposició i reprendre també els crítics de les seves pròpies files.

Exigeix el final de la festa als països més endeutats, sense por que la critiquin per insolidària, però, sobretot, demana un canvi substancial en la manera de pensar per assegurar una unió d'estabilitat. Pel camí, s'atreveix a trencar tabús com reformar els Tractats de la Unió Europea per aconseguir una més profunda integració entre estats. Cal una harmonització més forta de la política monetària, financera i social a l'eurozona, reclama, a la vegada que avisa que no hi ha temps per a discussions eternes.

Merkel va començar la setmana tement no comptar amb una majoria pròpia per aprovar l'ampliació del fons de rescat a finals de mes, però la sentència del Tribunal alemany de dimecres mateix que legitimava les accions empreses pel govern per abordar el rescat de Grècia la va reforçar.

Ja no ho tindrà tan difícil per convèncer les veus discordants a les pròpies files, però, per si de cas, davant l'agreujament de la crisi d'Atenes, de la qual se sospita que pot caure en suspensió de pagaments, la cancellera va demanar "paciència". "També en la reunificació alemanya va caldre temps per crear noves estructures administratives, realitzar privatitzacions i transmetre coneixements", raona Merkel en una entrevista a Der Tagesspiegel .

No es podria entendre l'evolució del discurs de Merkel sense tenir en compte la situació electoral tan complicada que ha tingut aquest any, amb set eleccions regionals. No li ha resultat fàcil explicar cada poques setmanes que s'havien d'aportar més diners als països més indisciplinats perquè això és extremadament impopular.

Asmussen, al BCE

Però, amb els últims comicis de l'any a la vista (diumenge a Berlín), Merkel tindrà més marge per recuperar l'electorat. Ahir va guanyar temps per intentar endreçar l'imprevist de la dimissió de l'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), l'alemany Jürgen Stark, contrari a la compra de deute sobirà dels països de l'eurozona.

La proposta per suplir-lo és el viceministre alemany de Finances, Jörg Asmussen, tal com va anunciar ahir a Marsella el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble. Merkel busca redreçar Europa i lluitar pel seu propi poder.

Asmussen, de 45 anys i membre del Partit Socialdemòcrata, serà proposat per Alemanya als seus 16 socis de la zona de l'euro com a membre del comitè executiu i del consell de govern del BCE, per succeir Stark, el mandat del qual havia d'acabar el 31 de maig del 2014. L'economista alemany és un professional amb un perfil clar de tecnòcrata que ha tingut un paper clau durant els seus anys al ministeri alemany de Finances.

Al començament d'aquesta legislatura, el ministre Schäuble el va mantenir com el seu número dos tot i que Asmussen pertany a l'opositor SPD, i li va encarregar dissenyar l'estratègia per fer front a la crisi del deute grec. Asmussen va entrar al ministeri el 1996 als 30 anys, després d'haver estudiat economia a Bonn amb l'expresident del Bundesbank Axel Weber. Des de llavors, ha treballat amb cinc ministres de tres partits diferents.

Segons la pròxima edició de la revista Der Spiegel , el ministeri per al qual treballa Asmussen ja es prepara per a una eventual suspensió de pagaments de Grècia. No obstant, el primer ministre grec, George Papandreou, va prometre ahir que mantindrà el país a l'euro i que complirà amb els objectius de dèficit.

La cimera del G-7 a Marsella no ha insuflat gaire optimisme: els ministres de finances de les set principals potències mundials s'han limitat a admetre que no hi ha una solució única a la crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT