Publicitat
Publicitat

CATALUNYA SOTA ZERO

Les glaçades i el vent provoquen 27 focs i 146 hectàrees cremades en només deu dies

El fred dispara els incendis forestals

La falta de pluja i la vegetació morta per les glaçades faciliten incendis forestals, que les fortes ventades ajuden a propagar. En els últims deu dies, 27 focs han cremat 146 hectàrees a Catalunya.

L'onada de fred siberià que afecta Catalunya des de fa més d'una setmana ha provocat fortes baixades de temperatures i nevades a llocs inusuals. Tot i així, el cert és que vivim un hivern sec i la falta de pluja, la sequedat de l'aire i les fortes ventades estan facilitant els incendis forestals. "Fa quatre mesos que no plou. No és normal que zones dels Pirineus, com el Pallars, la Cerdanya i la Seu d'Urgell no estiguin plenes de neu", diu Josep Escorihuela, director general de Medi Natural de la Generalitat. Escorihuela explica que, malgrat que els incendis a Catalunya acostumen a començar a la primavera, aquest any, en part, s'han avançat. De fet, només aquest febrer ja han cremat 146,42 hectàrees.

Al febrer el doble que al gener

L'incendi més important, a l'Albiol (Baix Camp), el dia 4, va calcinar 61 hectàrees de pi blanc i matoll i va mobilitzar 14 dotacions terrestres dels Bombers i un helicòpter. El foc ha coincidit amb el fred intens: mentre que en els deu primers dies de febrer s'han declarat 27 incendis forestals, en les mateixes dates de gener, quan les temperatures eren més altes, només se'n van declarar 14, la meitat. La majoria dels focs de febrer s'han concentrat al Prepirineu i Pirineu lleidatà. A excepció del de l'Albiol i un a Àger (la Noguera) -que va cremar 45 hectàrees-, la resta han estat incendis de petites dimensions.

"El foc va associat a l'estat del combustible, i ara la vegetació està seca", diu Ana Martín, subdirectora general operativa dels Bombers de la Generalitat. Tant Escorihuela com Martín destaquen que el fred intens i les glaçades han matat la vegetació herbàcia típica de l'hivern. "Sempre queda una mica de verd, però amb les temperatures tan baixes la vegetació s'ha gelat i ha mort", diu Escorihuela. Un cop es desfà el gel i desapareix l'aigua, la vegetació morta s'asseca i es fàcil que cremi. "L'altre gran variable és el vent. Els incendis d'hivern, si no hi ha vent, són més difícils de propagar que els de l'estiu, quan fa més calor", explica Escorihuela. Les fortes ratxes de vent d'aquests dies, doncs, no ajuden a frenar els incendis, que en aquesta època de l'any es propaguen per les capçades dels arbres.

Combatre el foc a l'hivern

La subdirectora general operativa dels Bombers explica que la metodologia a l'hora de combatre un foc d'hivern és la mateixa que a l'estiu, tenint en compte les condicions del vent i l'orografia, però que s'hi afegeixen factors que dificulten encara més les tasques. "Amb temperatures tan baixes és molt fàcil que l'aigua de les mànegues es congeli. A més, hi ha dificultats en els accessos perquè hi ha camins congelats", explica Martín, que subratlla que hi ha un tercer factor que genera problemes: com que es fa de nit abans, es perden hores de llum, la qual cosa dificulta la feina i fa que s'hagi de prescindir del suport dels mitjans aeris. Diu, però, que els focs que han cremat fins ara són focs d'intensitat baixa o moderada i que la situació no és gaire diferent que l'any passat. "Hi ha un lleuger creixement, ja que durant el 2011, fins a aquestes dates, s'havien produït 162 incendis de vegetació -que inclouen els focs de vegetació urbana, els forestals i els agrícoles-, mentre que aquest any ja n'hi ha hagut 226.

Prevenció

"És més fàcil per a la ciutadania associar el foc amb l'estiu, la gent està més conscienciada", diu Martín. En la mateixa línia, Escorihuela demana que els pagesos siguin prudents a l'hora de cremar la vegetació. "Els dies que fa vent no es pot cremar perquè hi ha molt risc que el foc es propagui", assegura, i alerta que les calçotades a la muntanya, típiques d'aquests dies, també poden ser un risc. "Els focs sempre tenen un component humà: un foc intencionat, una línia elèctrica que cau, o una espurna d'algun estri", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT