Les friccions a l'Ala Oest De la Casa Blanca

WASHINGTONGeorge W. Bush va tenir dos caps de gabinet en els seus vuit anys de presidència. Bill Clinton, un més en el mateix temps. Barack Obama va anunciar a principis d'aquesta setmana el seu tercer home en tres anys, això sense comptar l'interinatge que va ocupar Pete Rouse durant tres mesos quan Rahm Emanuel va deixar el càrrec a finals del 2010 per aconseguir l'alcaldia de Chicago. La renúncia de Bill Daley, que va acceptar la responsabilitat fa només un any, ha alimentat una imatge d'inestabilitat i disfunció de l'Ala Oest de la Casa Blanca que el president Obama espera esborrar de cop amb el seu nou cap de gabinet i director de l'Oficina Pressupostària, Jack Lew.

Fa quatre mesos el periodista Ron Suskind ja va mostrar friccions dins de l'equip del president en el seu polèmic llibre Confidence men ("Homes de confiança"). Segons Suskin, aquestes tensions acusaven la inexperiència i la incapacitat d'Obama de liderar, sobretot durant els primers mesos de la crisi financera. I cita l'assessor econòmic i exsecretari del Tresor Lawrence Summers per exemplificar la situació: "Estem sols a casa. Aquí no hi ha cap adult al càrrec".

L'inesperat canvi en la batuta de l'equip del president va coincidir dimarts passat amb la publicació d'un altre llibre, The Obamas , que posa més llenya al foc nou mesos i mig abans de les eleccions presidencials. Com Suskind, la periodista Jodi Kantor del New York Times revela enfrontaments dins de la Casa Blanca però se centra en les suposades agres relacions que durant els primers anys hi havia entre l'Ala Oest (zona oficial i de treball) i l'Ala Est (zona privada, on resideix la família presidencial). Kantor, que va entrevistar assessors presidencials i amics dels Obama, assegura que Michelle Obama va xocar amb l'equip del seu marit, ja que estava frustrada per la manera com van tractar temes com la reforma sanitària. Tot i així, en una entrevista a la cadena CBS Michelle va negar aquestes tensions i va lamentar que alguns intentin retratar-la com "una dona negra enfadada".

L'oportunitat d'una dimissió

L'anunci imprevist de Bob Daley no va sorprendre en els cercles polítics de Washington. Era un secret del domini públic que Daley no va acabar mai d'encaixar en l'equip d'assessors més íntim del president. L'exbanquer i exsecretari de Comerç va ser escollit per millorar les relacions de la Casa Blanca amb el món empresarial, un objectiu que en part va aconseguir, però tenia moltes dificultats per crear aliances amb el Congrés i tenia males relacions amb el líder dels demòcrates al Senat, Harry Reid.

En un moment d'obstrucció legislativa, i amb la cambra baixa dominada pels republicans, la incapacitat de Daley feia perillar les noves polítiques econòmiques que el president necessita impulsar si vol aconseguir la reelecció. Alguns analistes polítics creuen que la renúncia de Daley dóna l'oportunitat a Obama de tenir un aliat fort al Congrés. El futur nou cap de gabinet, Jack Lew, és un home proper als legisladors i el seu bagatge serà clau en les negociacions del pressupost d'aquest any.