CRISI AL PRÒXIM ORIENT
Crònica 01/12/2011

Guerra diplomàtica contra l'Iran

L'escalada diplomàtica contra l'Iran s'agreuja. El Regne Unit va tancar ahir la seva seu a Teheran i diversos països europeus van cridar a consultes els ambaixadors. Avui la UE discutirà més sancions.

Ariadna Matamoros
3 min
Guerra diplomàtica contra l'Iran

BARCELONA.Ull per ull. El Regne Unit va tancar ahir la seva ambaixada a Teheran i va donar 48 hores als diplomàtics iranians destacats a Londres perquè abandonin el país. És la resposta contundent del govern de David Cameron a l'assalt de dimarts a la delegació britànica a la capital iraniana, en què centenars de joves van entrar a l'edifici, van regirar documentació i van retirar i cremar la bandera com a resposta a les sancions imposades per Londres.

El ministre d'Afers Estrangers britànic, William Hague, va dir ahir a Westminster que és "absurd" pensar que les autoritats iranianes no van poder protegir l'ambaixada i va afirmar que l'atac no hauria tingut lloc "sense algun grau de consentiment del règim". Hague també va anunciar que el tot el seu personal ha estat evacuat del país persa. Així, les relacions diplomàtiques entre Londres i Teheran es rebaixen al nivell més baix en dècades. És la pitjor crisi entre els dos països des que van reprendre les relacions el 1999, deu anys després que l'aiatol·là Khomeini emetés una fàtua per matar l'escriptor anglobritànic Salman Rushdie pel seu llibre Els versos satànics.

Daltabaix diplomàtic

"Hi ha una facció dins del règim que vol tensar les relacions amb Occident", explicava ahir a l'ARA el politòleg Luciano Zaccara, especialista en estudis àrabs i islàmics. Segons aquest acadèmic, "a algú se li ha escapat de les mans el control del grup Bassij [milicians islàmics fidels al líder suprem i que depenen de la guàrdia revolucionària], del qual formaven part molts dels atacants de dimarts". Zaccara sosté que el govern de Mahmud Ahmadinejad "no està al darrere de l'atac" i que la divisió interna al país és tan gran que "ningú sap qui controla què".

Ahir, el ministre iranià d'Afers Estrangers, Ramin Mehmanparast, va repetir que l'atac de dimarts va ser "imprevisible" i va respondre que Teheran adoptarà mesures "recíproques" a les preses per Londres.

L'assalt a l'ambaixada britànica ha causat un daltabaix diplomàtic a escala europea. Noruega, Alemanya, els Països Baixos, Espanya i França van cridar a consultes els seus ambaixadors, i Itàlia va dir que potser tancarà l' ambaixada a Teheran. S'espera que avui surti una declaració conjunta sobre l'incident en la reunió de ministres d'Afers Estrangers de la UE a Brussel·les. Els ministres també decidiran si adopten noves sancions per al règim dels aiatol·làs pel seu programa nuclear. Els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà van suprimir vincles financers amb l'Iran la setmana passada, i ara els líders europeus hauran de decidir si segueixen els seus passos.

Segons ha explicat a aquest diari un portaveu de la diplomàcia europea, els ministres afegiran uns 200 noms de persones i empreses a la llista de sancionats a l'Iran i es debatrà prendre altres tipus de mesures, com prohibir les importacions de petroli iranià a la UE. Sobre una possible acció coordinada europea per tancar ambaixades, el portaveu va afirmar que no està previst, però que tampoc es pot descartar. El departament d'Estat nord-americà va dir ahir que la reacció europea a l'assalt de l'ambaixada britànica demostra el creixent "aïllament" de l'Iran, i el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va demanar al règim que esclareixi l'atac de dimarts.

El mateix president Ahmadinejad va reconèixer fa unes setmanes que les sancions internacionals comencen a asfixiar els negocis iranians, el preu dels productes ha pujat i el programa nuclear s'endarrereix (el règim defensa que és només per a ús civil). Una asfíxia econòmica que pot empitjorar.

stats