Publicitat
Publicitat

NOU MAPA FINANCER

Les dues entitats sumen actius per 570.731 milions

La fusió de CaixaBank i Bankia igualaria el BBVA

La suma de CaixaBank i Bankia situa a la hipotètica entitat resultant molt a la vora del BBVA, el segon banc espanyol. No és el primer cop que s'intenta, però ara el context és més favorable a la fusió.

La màxima aspiració de La Caixa, especialment des de que està sota les ordres d'Isidre Fainé, president de la institució des del 2007, és ser una de les tres entitats financeres de referència a Espanya. La reordenació del sistema financer espanyol ho ha facilitat. La prudència i l'ortodòxia que han impregnat l'estratègia de la primera caixa d'estalvis d'Espanya -ara convertida en banc- l'han portat a ser una de les poques entitats que no ha necessitat recórrer als fons públics en el procés de reordenació del sistema financer impulsat per l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Al mateix temps, CaixaBank s'ha reservat forces i el sector dóna per descomptat que el seu sòlid balanç (amb un marge d'explotació recurrent -és a dir, els ingressos menys les despeses ordinàries- de 2.352 milions d'euros entre el gener i el setembre) li permetrà liderar una operació corporativa d'envergadura. En la primera onada de fusions ha absorbit Caixa Girona i Bankpime.

Prioritat del govern

El nou ministre d'Economia, Luis de Guindos, està decidit a impulsar una segona onada de fusions bancàries i vol encetar aquesta nova etapa amb la fusió de CaixaBank i Bankia (resultat de la unió de Caja Madrid, Bancaja, Caja de Canarias, Caixa Laietana, Caja de La Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia).

Si es produís la fusió, l'entitat resultant sumaria uns actius totals de 570.731 milions d'euros, xifra que la situaria a només de 13.707 milions de distància del BBVA, el segon banc espanyol. El Santander, líder indiscutible, està més lluny, amb un volum d'actius d'1,22 bilions d'euros.

Sobre el paper, Bankia ocupa la tercera posició del rànquing bancari espanyol per actius, però tothom reconeix que de facto aquesta posició correspon a CaixaBank, amb més solvència i més liquiditat (la seva ràtio de morositat és del 4,65%, i a Bankia és del 7,09%). No és el primer cop que es parla d'una fusió entre les que eren les dues principals caixes d'estalvi a Espanya. Ja als anys noranta la premsa econòmica especulava sobre aquesta possibilitat. Fonts del sector expliquen que fins i tot l'any passat aquesta opció va estar a punt de materialitzar-se, però l'operació no va sortir.

Ara l'escenari és diferent. Hi ha voluntat política d'afavorir aquesta unió, que té tres protagonistes molt ben avinguts. El ministre De Guindos -que fins al moment del seu nomenament era conseller de Banco Mare Nostrum- va ser secretari d'estat d'Economia quan Rodrigo Rato, president de Bankia, era ministre d'Economia de José María Aznar.

Rato, al seu torn, té sintonia total amb Isidre Fainé, que el va incorporar com a conseller de Criteria (l'antic hòlding de participades de La Caixa) el 2008. Amb un mateix color polític a la Moncloa i la Comunitat de Madrid, i amb Bankia en una situació fràgil (es va veure obligada a deixar caure el Banc de València davant la incapacitat de capitalitzar-lo), en bona part pel llast immobiliari, tot indica que el moment és propici per afavorir l'operació. També hi contribueix la injecció de liquiditat del BCE a la banca, que obre una escletxa temporal d'autosuficiència financera.

Ni CaixaBank ni la Generalitat -que ja hauria beneït l'operació- es pronuncien sobre la possibilitat d'aquesta operació. El cert és que el banc català ja ha format part de moltes travesses. Se li han atribuït operacions amb Caja Castilla-la Mancha, la CAM, Unnim, Banesto, Sabadell, Popular i NovaCaixa Galicia. CaixaBank va tancar ahir amb una capitalització borsària de 14.608 milions, mentre que Bankia valdria 6.211 milions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT