Crònica 22/01/2012

El futur de la classe mitjana xinesa

Manel Ollé
1 min
Una dona passeja per davant de botigues de luxe del carrer comercial Wangfujing de Pequín.

PROFESSOR D'ESTUDIS XINESOS, UPFJa no és cap secret que a la Xina hi ha uns quants milions de consumidors disposats a fondre targetes de crèdit amb la compra de cotxes de luxe, iPads, sabates italianes i perfums francesos. La deriva del socialisme de mercat cap a un capitalisme d'estat ha fet emergir una elit econòmica, gairebé indistingible de l'elit política, que en termes percentuals no passa del 3% de la població, però en termes absoluts aplega entre 20 i 40 milions de nous rics o molt rics. L'esvoranc abismal que s'ha obert entre aquesta glamurosa nomenklatura de seda i la resta de xinesos és a la base de la majoria dels milers de conflictes socials que anualment esclaten amb pretextos més prosaics i immediats.

Polarització de la societat

En els últims anys, la polarització social ha vist créixer una zona central encara poc influent però clau per al futur de la Xina: la classe mitjana. Es tracta, de moment, d'una classe mitjana més aviat precària i de perfil adquisitiu relativament baix, més estalviadora que dispendiosa. Entre 100 i 300 milions de professionals urbans, advocats, periodistes, petits empresaris, professors, metges, creadors i comerciants comencen a ser el centre de totes les mirades.

El seu potencial de consum és vital per al nou cicle econòmic xinès, que intenta disminuir la dependència de l'exportació. Aquesta classe emergent representa tot un desafiament a l'estabilitat del sistema actual i és alhora la gran esperança de futures transformacions. Les elits urbanes fins ara han estat el principal suport del Partit, però alhora apunten a un sistema de valors, d'oci i de cultura que queda al marge de la cantarella oficial: més al marge que en contra… fins al dia que els interessos dels uns i dels altres entrin en conflicte.

stats