La generació que debuta ja no es creu els polítics

Barcelona.L'enquesta europea dels valors 2010 adverteix que a Catalunya "la suposada desafecció cap a la política de què tant es parla no existeix". "Per contra, hi ha un interès creixent per la política, però una gran insatisfacció i apatia amb els partits polítics i la política que ells fan actualment", matisa el sociòleg d'Esade Daniel Ortiz, autor del volum Política i valors, de l'Observatori dels Valors. Els més joves no queden pas al marge d'aquesta tendència i, tot i que molts defensen la importància del vot, la majoria desconfien dels partits polítics.

La nova generació de votants que avui s'incorporen al sistema electoral -27.310 joves que poden votar per primer cop- ho fan ja convençuts que "els polítics diuen una cosa i en fan una altra", diu Cèlia Nisarre, que forma part d'aquesta generació. "Els joves no ens sentim identificats amb els polítics. Hi ha com un mur entre polítics i joves perquè només es preocupen de nosaltres en època d'eleccions i després no compleixen el que han promès", opina. Aquesta estudiant de segon de batxillerat va fer els divuit aquest febrer i té intenció d'exercir avui el seu nou dret perquè és conscient de "la importància de votar".

En canvi, Gemma Martínez, que estudia auxiliar d'infermeria, té clar des de fa temps que no votarà. "De què serveix fer fora els que ho fan malament si els que vindran darrere ho faran pitjor?", es pregunta, resumint així el seu sentiment cap a la classe política: "No em fio de cap polític". Admet que la política li interessa poc i explica que a casa seva, des de fa tres anys, ja no vota ningú: "Abans votaven, però ara els meus avis opinen igual que jo".

La influència familiar és també un element a tenir en compte en la decisió de participar dels nous electors. Marina Pasqual, per exemple, recorda la dita de la seva àvia: "Ella sempre diu que fins que mori anirà a votar perquè ja hi va haver prou anys en què no es podia". La Marina va fer divuit anys el 30 d'abril i avui pensa dipositar per primer cop la papereta. "Quan votes exerceixes el teu dret a dir qui vols que governi i així després pots reclamar", afirma, tot i que tampoc no confia en els polítics i creu que "cal renovar els partits perquè els ciutadans s'hi sentin identificats". Un company de classe, Víctor Herranz, també veu els polítics "allunyats de la gent" i critica que "un cop arriben al poder només tenen en compte els de la seva ideologia i no escolten la població en general". Però tot i així defensa: "La gent pensa que les eleccions no serveixen per a res. No hi estic d'acord".

En canvi, Cristina Navarro, que també ha fet divuit anys fa poc, no creu que votar ni fer mobilitzacions com les acampades d'aquests dies serveixi per canviar res. A ella no li interessa la política i està convençuda que els polítics no escolten res. "Per molt que es manifestin, els partits faran el que vulguin", diu.

Nascuts a principis dels 90, els nous votants d'avui no han vist ni la Transició. "Això és positiu perquè no han viscut les pors del passat i no tenen els complexos dels seus pares, però té el perill de donar per descomptat coses que no ho són", alerta Ortiz. "La democràcia que tenim, per millorable que sigui, pot anar endavant o enrere", i requereix implicació. I encara els fa una altra advertència: "La política sense partits no funciona".