BARCELONAJosep Maria Espinàs és una persona puntual, però aquesta vegada arriba una mica tard a la roda de premsa que un grup de joves del col·lectiu Illes pel Català ha organitzat en un local de l'Eixample. L'esperen, ja asseguts, dos escriptors de renom més: Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar. Tots tres tenen una sensació de déjà-vu que no és la primera vegada que s'han de mullar pel català i també un punt de fatiga.
Espinàs es confessa "angoixat", perquè tot això que passa no li ve de nou. Aquesta vegada es tracta de denunciar la política contra el català que està duent a terme el Govern Balear, encapçalat pel popular José Ramón Bauzá, i fer una crida a la manifestació que hi haurà avui als Jardinets de Gràcia a dos quarts de nou del vespre. "Encara discutim per les mateixes coses que fa 50 anys", explica Espinàs, escoltat atentament pels joves mallorquins que omplen la sala, a qui explica les "garrotades" que ja rebia el català en l'època franquista.
L'escriptor els avisa: "Són molt forts". No cal dir qui són ells, tothom ho entén. "Fa massa temps que dura, però ara el verí ens el donen en dosis petites, per evitar que la reacció sigui forta", continua explicant. " Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...", apunta l'incisiu Sánchez Piñol , citant la Instrucción secreta que el fiscal del Consejo de Castilla, Don José Rodrigo Villalpando, va transmetre als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener del 1716.
Després de la Transició, Espinàs esperava que aquestes coses ja no passarien, però admet que "ara s'han intensificat més " i no s'imagina fins on poden arribar. "Ens han pres la imaginació", admet amb un punt de pessimisme, tot i que subratlla que ara també hi ha una certa "efervescència" per plantar cara, però són respostes "disperses o poc articulades" perquè "no tenim sentit d'Estat". La seva conclusió és que per evitar agressions contra la llengua "hem de convèncer la gent que no li convé ser espanyola".
Amb un to més combatiu, Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar demanen a la societat catalana i a les seves institucions que s'impliquin en el que està passant a Mallorca, una situació que Irene Jaume, del col·lectiu organitzador, qualifica d'" apartheid lingüístic". L'autor de La pell freda avisa que el Principat ha de ser "més sensible" al que passa a la resta dels Països Catalans i recorda que "el Govern ha de respondre a una agressió lingüística sigui on sigui, perquè si no es fes, seria acceptar la segregació interna".
En aquest punt, aflora la conjuntura política que viu el Principat i Piñol critica, sense esmentar-lo, el govern d'Artur Mas pel fet de "pactar amb la mateixa gent que en una altra banda te la va fotent". De Jòdar veu "ridícul" parlar de transició nacional quan "s'està esquarterant la nació catalana i es practica un genocidi cultural planificat", i demana un pronunciament del Parlament sobre el que està passant a Mallorca.
Batalla "definitiva"
L'anàlisi que fa De Jòdar és crítica amb el discurs sobiranista econòmic i avisa que "amb 16.000 milions d'euros no se soluciona el problema català, perquè aquí també hi ha un conflicte cultural i lingüístic". L'escriptor badaloní augura que s'acosta la "batalla definitiva" i que davant aquest repte "o ens plantem o ja hem begut oli". Per als que dubten, Sánchez Piñol recomana als catalans que visitin la comarca del Matarranya, que defineix com "un viatge per la Catalunya del futur".
Abans d'acabar, els convocants recorden que Jaume Bonet ha arribat al 22è dia de vaga de fam i Irene Jaume explica que el Govern Balear ha intentat que abandonés la protesta tractant-lo amb "menyspreu". Es queixa de la poca repercussió que ha tingut. Sánchez Piñol aprofita per referir-se a la vaga de fam de Gandhi: "Primer se'n riuen, després t'ignoren i després guanyes".
