Opinió
Crònica 16/03/2011

"La gent reacciona i es guarda els sentiments"

Sachiyo Takabe
2 min

ANALISTA DE MERCATSSóc japonesa, tot i que fa més d'un any que visc a Barcelona. Ja han passat quatre dies del terratrèmol. Part de la meva família viu al nord d'Ibaraki, a pocs quilòmetres de la prefectura de Fukushima. De seguida que vaig conèixer la notícia del terratrèmol i l'anunci del tsunami, em vaig voler posar en contacte amb ells, però les línies telefòniques ja estaven tallades. Ara sé que van tenir el temps just per fugir de casa. Fins fa dos mesos vivien en un petit poble pesquer, en una casa vora el mar, de la qual no en queda ni rastre. Tot just s'acabaven de traslladar a una altra casa, uns centenars de metres més endins, que, per sort, podran recuperar. Van fugir a temps cap a un punt pròxim elevat, el que es recomana sempre.

Van passar la primera nit dins d'un cotxe i, l'endemà, ja es van instal·lar al refugi, ben equipat. En aquests moments prop de 520.000 persones segueixen allotjades als refugis de les prefectures d'Iwate, Miyagi, Fukushima i Ibaraki, les més afectades pel tsunami. Tanmateix, els refugis estan tots al límit, amb molta gent gran que s'hi haurà d'estar un temps força llarg i incert, amb dies que s'esperen de fred, neu i pluja. Però no en sé gaires coses més. La família no vol que m'amoïni per la seva situació; són fets que viuen amb molta intensitat i preocupació, però amb poques paraules. Els japonesos guardem els sentiments a dins. Les primeres conseqüències del terratrèmol i el tsunami han sigut terribles, els milers de morts, les llars i les ciutats destruïdes, pèrdues irreparables en tots sentits. Però els japonesos tenim una història lligada a aquest tipus d'adversitats i sabem que ens en sortirem, sempre ho hem fet, i així ho farem. Ara, però, les notícies que arriben sobre les fugues radioactives ens situen davant d'un escenari encara més advers. I això és el que més ens preocupa. Acabo de parlar amb els pares, que viuen a Chiba, a una hora de Tòquio, on la situació es viu amb una relativa serenitat. Parlen de calma tot i que ja falten la gasolina i el menjar, comencen els talls d'electricitat i hi ha notícies de l' arribada de les primeres partícules radioactives.

És probable que guardin per a ells el neguit d'una situació que es tensa per moments. Es guardaran els sentiments, i jo també ho hauré de fer, però com a japonesa m'enorgulleix veure com la gent normal del meu país està reaccionant tot i patir una adversitat que Europa qualifica d'apocalíptica.

stats