La privatització de la gestió dels aeroports de Barcelona i Madrid és l'operació mundial més important en el negoci aeroportuari dels últims tres anys. Tant els gestors del sector com els grans fons de capital risc, bancs d'inversió i fons institucionals estan atents al procés, que el govern espanyol vol culminar abans de finals d'any.
El punt d'inflexió per copsar l'expectació que desperten les concessions serà la presentació dels plecs dels concursos per part de la nova Aena Aeropuertos, un pas que es preveu que es faci al juliol com a molt tard. La dimensió econòmica de les dues operacions -tot i que encara no han transcendit xifres- farà que no es presentin empreses en solitari, sinó que es constitueixin consorcis per sumar esforços i, sobretot, recursos econòmics. La crisi ha provocat el tancament de l'aixeta creditícia en el mercat de les infraestructures i ara no es poden assumir els riscos que sí que es permetien pocs anys enrere.
Abertis i Ferrovial són els dos gestors aeroportuaris privats de referència a Espanya. Tots dos grups han manifestat el seu interès per participar en la privatització de la gestió del Prat i Barajas, però no han estat els únics. En els últims dies la constructora alemanya Hotchief -controlada per l'espanyola ACS- i el fons de capital risc de l'asseguradora francesa AXA han expressat que segueixen amb atenció el procés.
Barcelona
Hotchief es mostra especialment interessada en la privatització del Prat, que també és la nineta dels ulls d'Abertis. De fet, el grup d'infraestructures participat per La Caixa, el fons de capital risc britànic CVC i ACS, va entrar al negoci aeroportuari amb la mirada posada sobre una futura privatització de l'aeroport barceloní. Abertis va adquirir el 2005 l'operador britànic TBI, responsable de la gestió de l'aeroport londinenc de Luton, i gestiona una trentena d'instal·lacions en nou països gràcies també a la filial Desarrollo de Concesiones Aeroportuarias.
Precisament Abertis té com a soci a TBI Aena, que controla el 10% del capital. És a dir, licitador i asprant són vells coneguts. A més, la carta de les arrels locals jugarà un paper molt important en un procés de reforma aeroportuària que s'ha convertit durant els últims anys en un dels cavalls de batalla de la societat civil catalana.
El ministeri de Foment ha anunciat que Barajas i el Prat hauran de tenir necessàriament gestors diferents, cosa que obligarà els grups a focalitzar esforços. Abertis ja ha decidit centrar-se en el Prat i Ferrovial sembla que farà el mateix amb Madrid. De fet, alguns gestors aeroportuaris internacionals i fons d'infraestructures ja han començat a sondejar Abertis per anar de bracet al concurs.
Els experts consideren que no faltaran a la cita els grans grups mundials. D'una banda, els operadors industrials del sector a Espanya són, a més d'Abertis i Ferrovial, OHL, Acciona, FCC i Globalvía. De l'altra, els operadors internacionals Aéroports de Paris, l'alemanya Fraport, l'holandesa Schiphol i Vancouver Airport podrien prendre posicions.
La concessionària francesa Vinci, el fons australià Macquarie, la nord-americana Carlyle i els bancs d'inversió Morgan Stanley, JP Morgan, Goldman Sachs i UBS també podrien prendre-hi partit, igual que els fons de pensions Ontario i Borealis.
Altres grans privatitzacions que s'han anunciat al sector, tot i que no tenen un calendari definit, són les del gestor portuguès ANA, el brasiler Infraero i els aeroports regionals francesos.
