Publicitat
Publicitat

UN ANY DESPRÉS DE LA MAREA NEGRA

La petroliera ven una estampa idíl·lica del desastre ecològic

El golf de Mèxic i BP no s'han refet del vessament

A les 21.45 h del 20 d'abril una forta explosió va originar una onada de foc que va arrasar la plataforma Deepwater Horizon de la petroliera British Petroleum al golf de Mèxic i va causar la mort d'onze treballadors. El pou va escopir petroli sense control durant 87 dies i no es va segellar del tot fins al 19 de setembre. Més de 800 milions de litres de petroli i dos milions de litres de dispersadors químics van anar a parar al mar. Les conseqüències del vessament, el més gran de la història dels Estats Units, són encara immesurables. Un any després del desastre ecològic, l'economia de la zona no s'ha recuperat. Tot i així, la petroliera BP presenta una estampa idíl·lica de la situació.

Neteja d'imatge

"Les platges ara estan netes i els turistes tornen a venir", diu Rick Stali, un hoteler afectat, en un dels anuncis amb què la petroliera intenta millorar la seva imatge al país. BP s'escarrassa de valent per tornar a la normalitat davant les xifres astronòmiques de les indemnitzacions. Fins i tot, segons va revelar divendres el diari britànic The Guardian , BP va voler controlar una investigació científica independent per intentar reduir l'impacte del vessament.

L'assemblea general de la multinacional, feta a Londres la setmana passada, va permetre mesurar la indignació d'accionistes, afectats i activistes contra la gestió de la petroliera en el desastre.

"Alguns tenen molta pressa perquè tot això se solucioni però és difícil calcular l'abast real del vessament. Això són com nou Exxon Valdes [el vessament de cru a la costa d'Alaska del 1989], i 22 anys després encara en veiem els efectes", explica George Barisich, un pescador de gamba i ostra de la comunitat Saint Barnard, situada prop de Nova Orleans i una de les més afectades per la marea negra. El George és fill d'immigrants croats que van arribar als Estats Units quan eren molt joves. "El meu pare va construir amb fusta de xiprer el seu propi vaixell per pescar gambes i 46 anys després encara és el que utilitzo", explica recolzat sobre el timó. Amb només vuit anys, el George va començar a pescar gambes amb el seu pare i des de llavors, tot i que es va llicenciar en dret, no ha deixat mai l'ofici. "Al mar, pescant, em sento lliure. És una persecució, una incertesa que t'enreda. Un dia aconsegueixes 600 quilos de gamba i un altre pots tornar només amb les xarxes o fins i tot no tornar mai més", afirma el George.

Crisi a la indústria pesquera

La indústria de pesca a Lousiana fa temps que està en crisi, molt abans del vessament de BP. L'augment dels preus del combustible i la forta competència exterior de la gamba de cultiu produïda a diversos països asiàtics han fet la professió molt menys rendible. "Entre els anys 70 i 80 hi havia uns 37.000 vaixells, ara són menys de 6.000", lamenta Barisich, que creu que l'ofici està en perill d'extinció. L'huracà Katrina el 2005 encara va empitjorar més les coses, ja que va causar forts danys a la fauna marina. Barisich explica que l'associació de pescadors que presideix va passar de 600 membres a 139. Ara es pregunta: "Hem sobreviscut a molts huracans (el Katrina, el Gustav...) i a les legislacions que complicaven la pesca, però no sé quants podrem continuar després del vessament de BP". El George és un lluitador que sempre ha desprès optimisme, però el seu rostre no pot amagar més el seu cansament. Durant l'huracà Katrina ho va perdre tot i va haver de reconstruir casa seva sense l'ajuda de ningú. Quan explica la seva història, el Katrina marca un abans i després en la seva vida. De fet, com per la majoria dels ciutadans de Nova Orleans.

Els pescadors de Louisiana capturen entre 40 i 60 milions de quilos de gambes cada any, al voltant d'un 44% de la gamba pescada als Estats Units. A més de la gamba, Lousiana també és l'estat que lidera la producció d'ostres, amb un 40%. El vessament de la petroliera BP va provocar temors entre els pescadors sobre l'impacte al fons marí i amb el temps s'han confirmat. Segons el departament forestal i de pesca de Louisiana, la pesca de gamba i la d'ostres es van reduir un 54% i un 52%, respectivament, el 2010. Tot i així, les xifres no expliquen quina part de la disminució es va deure a factors biològics i quina al descens del treball dels pescadors, ja que molts van deixar de pescar per ajudar en les tasques de neteja de la marea negra.

Indemnitzacions baixes

George Barisich acabava de comprar-se un vaixell per pescar ostres quan es va incendiar la plataforma de BP. Mentre mostra el procediment de capturar les ostres, el George explica que la utilització d'aigües dolces per evitar que el petroli arribés a la costa va destruir els bancs d'ostres i la recuperació pot trigar anys. A més de la producció, el preu de la gamba i les ostres també han baixat. "Ningú vol el nostre marisc. La gent té por", assegura Barisich que ignora quan es recuperaran les vendes.

De moment, la petroliera BP paga les milionàries pèrdues de pescadors, hotelers i restauradors de la zona, tot i que no lliure de polèmica. "A mi em donen cada mes molt menys del que guanyava abans del vessament", explica Robert Campo, un pescador d'ostres propietari de cinc vaixells.

La majoria estan satisfets amb les compensacions, però es pregunten quant temps duraran i què passarà en un futur llunyà, quan apareguin nous efectes del vessament. El George també es mostra preocupat pels dos milions de litres de detergents que es van abocar al mar per dispersar la gran taca de cru. No és l'únic. Els consumidors temen que els peixos i el marisc puguin estar contaminats pel petroli o les substàncies químiques utilitzades per combatre la marea negra. L'organisme encarregat de fer les proves de qualitat ha assegurat que el marisc del golf de Mèxic és segur i que té uns nivells de toxicitat "extremadament baixos".

Les organitzacions independents no ho veuen així i mostren estudis que contradiuen la versió oficial. Peter Brabeck, de l'associació ambiental Louisiana Bucket Brigade, assegura que una mostra d'ostres recollides a les aigües del golf de Mèxic ha revelat nivells molt alts de cadmi, un metall pesant tòxic: "Les quantitats eren de 150 a 200 vegades més altes que els nivells considerats segurs per al consum humà". La seva organització té com a objectiu alertar sobre la contaminació de refineries i vessaments de cru. Brabeck admet que si bé el nivell de toxicitat trobat al marisc per l'administració és baix, no ho és per als habitants de Louisiana. "Aquí la gent menja molt més sovint gambes i ostres que la resta dels americans i per tant tenen més perill de contraure en un futur diverses malalties com el càncer", explica Brabeck. D'altra banda, afirma que "és mentida que la costa estigui neta, encara s'hi poden trobar moltes restes de cru" i que ell mateix ho va poder comprovar a finals de gener a l'illa Grand, a Louisiana. Els científics continuen netejant les costes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT