PolitòlegEl govern de CiU va arribar al poder amb una forta reserva de popularitat. La claredat de la victòria i el fort desgast del tripartit, molt castigat per la crisi i la falta de lideratge, li donaven una posició de partida especialment còmoda des del punt de vista del suport de l'opinió pública. L'enquesta de GAPS que publicava l'ARA poc després de les eleccions del novembre passat mostrava com les expectatives i la confiança en la feina del nou govern eren molt altes i depassaven, de molt, els seus votants.
Una part molt important de l'opinió pública, més enllà de preferències, va rebre'l ben predisposat. En ser preguntats just després de les eleccions, el 63% dels catalans es mostraven satisfets amb el resultat que havia donat el govern a Mas.
Adéu a la lluna de mel
Però res no és per sempre. Gaudir d'un ampli suport públic en el moment d'accedir al poder és un bon capital, però no garanteix res. A mesura que el record del tripartit s'esvaeix i l'economia no mostra millora, l'opinió pública cada vegada és menys condescendent amb Mas. La lluna de mel entre el Govern i la societat que mostraven les enquestes sembla que s'acaba, tal com mostra aquest nou estudi de GAPS per a l'ARA. Els governs pateixen cicles de popularitat, que solen estar condicionats per la conjuntura econòmica, i el de Mas no és l'excepció.
A data d'avui la tasca del Govern rep una valoració mitjana del 4,6, que supera en sis dècimes la que obtenia el tripartit al final del seu segon mandat, però que queda per sota de l'aprovat. Gairebé quatre de cada deu enquestats suspenen l'executiu de Mas, i només un 20% li atorga una puntuació superior o igual a 7. Com és lògic, són els votants convergents els que valoren més positivament el Govern -tot i que només la meitat el valoren per sobre de 7- i els votants dels altres partits són més durs en el judici, especialment els del PP i Iniciativa.
No són unes dades nefastes, ateses les circumstàncies, però tampoc no donen gaires motius d'alegria. El govern de Mas no sembla haver estat capaç de retenir el capital polític que, en forma de confiança, hi dipositava la societat catalana poc després d'escollir-lo. Governar en contextos de creixement de l'atur és nociu per a la popularitat dels governs, i només factors polítics com uns lideratges amb molta força, capaços de generar confiança, poden revertir la forta inèrcia del desgast.
En termes d'opinió pública, el Govern no s'ha enfonsat però tampoc no ha sigut capaç d'evitar ser arrossegat per la crisi. Segurament alguns episodis de poca claredat comunicativa, algunes mesures no compartides per una part important de la societat, i la imatge especialment negativa d'alguns membres del Govern -com el conseller de Salut- ens poden ajudar a entendre aquesta evolució.
