Publicitat
Publicitat

RELLEU DE PODER

La primera ministra enterra la política antiimmigració de l'anterior gabinet

El nou govern danès mira cap a Europa i reobre les fronteres

La nova primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, eliminarà les mesures més polèmiques de l'anterior govern. Ha promès abolir els controls fronterers i un programa dur per sortir de la crisi.

La socialdemòcrata Thorning-Schmidt, de 44 anys, és una dona de màxims i tota una sensació a Dinamarca. A part de ser la primera dona que arriba a cap de govern, també ha trencat motlles en comptar per al seu gabinet tant amb la primera ministra d'arrels immigrants (Manu Sareen, d'origen indi, s'ocuparà de la cartera d'Igualtat i Església), com amb el ministre més jove de la història del país, Möger Pedersen, que s'ocuparà de Finances als 26 anys. Per demostrar el canvi al país, bona part del seu executiu no va dubtar dilluns a anar en bicicleta o cotxe elèctric al palau on els va rebre la reina Margarida.

Però ¿pot il·lustrar el canvi polític danès una nova fornada de governs de centreesquerra a Europa com s'ha aventurat a qüestionar determinada premsa? Més aviat no. És cert que la conservadora cancellera alemanya, Angela Merkel, ha acumulat derrotes electorals regionals aquest any, que a França l'esquerra ha aconseguit majoria històrica al Senat i que a Itàlia el primer ministre Silvio Berlusconi té ben compromesa la seva continuïtat política. Però Thorning-Schmidt, coneguda a Dinamarca com a Gucci Helle pel seu gust per la roba de marca, no marcarà tendència a Europa. Sí que, no obstant, el relleu polític danès és exemplar del càstig que reben els governs que estan al poder durant la crisi econòmica.

Tot i que Dinamarca presenta unes estadístiques envejables per a la majoria d'estats europeus, l'augment significatiu de l'atur i del dèficit públic ha passat factura a l'executiu sortint del liberal Lars Lokke Rasmussen. Els danesos en aquest sentit sí que reflecteixen el gran moviment d'alternança política en l'escena continental: abans que ells, Irlanda, el Regne Unit, Portugal i Holanda han canviat de color de govern així que s'hi han celebrat eleccions i a Espanya podria passa el mateix aquest 20-N.

L'extrema dreta perd pes polític

L'economia ha eclipsat tots els temes. També els de la immigració i de la seguretat, de què tant s'alimentava l'extrema dreta per atrapar votants. Amb la devaluació d'aquests conceptes en campanya, el Partit del Poble Danès (DF) va perdre força en les eleccions del dia 15 i va caure del govern. Feia deu anys que Dinamarca tenia un poder de centredreta condicionat pels populistes del DF.

L'afebliment de l'extrema dreta danesa comporta una liberalització de l'opinió pública respecte als temes de seguretat i immigració. No és estrany, doncs, que la primera mesura que ha pres Thorning-Schmidt hagi estat la de flexibilitzar les condicions d'acollida a immigrants. D'entrada, ja ha anunciat que aturarà el controvertit pla de l'anterior govern de reforçar els controls fronterers amb Alemanya i Suècia que tantes crítiques va aixecar a la UE per la possibilitat que violés el tractat de Schengen.

Tot i que el nou govern danès no suavitzarà espectacularment la política migratòria -es manté la regla dels 24 anys, que fixa una edat mínima de reagrupament familiar per lluitar contra els matrimonis de conveniència només duts a terme perquè un dels suposats cònjuges obtingui avantatges fiscals i socials-, sí que l'arribada del nou poder de centreesquerra frena les polítiques xenòfobes dels últims anys.

La nova primera ministra de Dinamarca ha abolit el ministeri d'Immigració i haurà de mesurar molt més les passes en economia, ja que governa sense majoria absoluta amb el Partit Radical Liberal i el Socialista Popular. "El nostre programa de govern és dur, però sortirem de la crisi si treballem tots plegats", s'afanya a resumir la nova premier .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT