Publicitat
Publicitat

REFORMA DEL SISTEMA FINANCER

La CECA i la majoria de grups parlamentaris valoren de manera positiva els últims canvis introduïts

El govern dóna una mica d'oxigen a les caixes

L'executiu espanyol ha anat esgarrapant suports per al decret de reforçament del sistema financer entre caixes i partits polítics. Avui arriba al G20 amb les reformes requerides aprovades i en marxa.

El govern espanyol té el suport parlamentari per convalidar el decret llei de reforçament del sistema financer aprovat ahir pel consell de ministres. Finalment també hi va haver acord amb la Confederació Espanyola de Caixes (CECA). Les negociacions entre la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i el president de La Caixa i la patronal de les entitats d'estalvis, Isidre Fainé, es van tancar amb una encaixada de mans.

En el seu estira i arronsa particular les caixes van aconseguir més temps per preparar les seves sortides a borsa, ja que el termini s'amplia fins al març de l'any vinent. A més, el govern espanyol també va flexibilitzar la seva definició de core capital -reserves i capital sobre actius ponderats per risc-. De manera transitòria, les ajudes del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) es computaran com a capital bàsic, de la mateixa manera que els instruments obligatòriament convertibles en accions abans del 2014.

Per contra, la ministra d'Economia no va cedir a les pressions per rebaixar l'exigència de solvència a les entitats no cotitzades, que va mantenir en el 10%, enfront del 8% per als bancs. La mesura, anunciada a finals de gener, empeny la majoria d'entitats d'estalvis a la seva bancarització, un procés que ja han iniciat moltes caixes. La justificació de la reforma comporta satisfer les exigències dels mercats internacionals, que estarien penalitzant Espanya i el seu sistema financer pels dubtes que els genera.

El 10 de març, les entitats que no aconsegueixin el nivell de core capital exigit tindran quinze dies per comunicar la seva estratègia per arribar-hi. Entre les possibilitats que tindran les caixes hi ha l'opció d'aconseguir inversors privats o sortir a borsa. Si han de recórrer al FROB, hauran de convertir-se en banc en un termini màxim de tres mesos. En aquest últim cas, l'Estat espanyol serà a l'accionariat de les entitats un màxim de cinc anys, mentre que les entitats tindran la possibilitat de recomprar aquests títols al cap de dos anys a preus de mercat.

El programa de bonificacions als exdirectius de Caja Madrid -cancel·lat per l'entitat- o la remuneració variable de CalunyaCaixa, dues entitats que han rebut recursos del FROB, van tenir també resposta per part del govern espanyol. L'executiu establirà límits per remunerar els directius de les entitats que rebin ajudes públiques.

Suport polític
A banda de l'entesa amb les caixes, Madrid buscava el suport més ampli possible per tirar endavant una reforma com l'aprovada ahir pel consell de ministres. Salgado es va mostrar segura de comptar amb prou suport al Congrés per validar el decret. Poc després, arribava la possible confirmació des de les files de Convergència i Unió, partit que ha lamentat les diferències de tracte del govern a bancs i caixes. La coalició manté la seva posició sobre aquest punt, però valora de manera positiva l'aprovació d'un decret que "aportarà més credibilitat al sistema financer espanyol". L'acord amb el Partit Popular sembla estar una mica més difícil. Els populars són "escèptics" sobre la utilitat de la norma. Tampoc els ha agradat sentir-se exclosos de la negociació. Però votaran que no a una reforma com aquesta?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT