Publicitat
Publicitat

LA REFORMA DEL SISTEMA FINANCER

Bancs i caixes podran optar a crèdits del FROB a un tipus del 8% per augmentar les seves dotacions

El govern donarà préstecs per a les fusions

La reforma del sistema financer que prepara l'executiu espanyol inclourà préstecs a tornar en cinc anys per tal de sanejar de totxo els balanços de bancs i caixes i propiciar una segona onada de fusions.

Les entitats financeres ja poden respirar tranquil·les. La por de bancs i caixes a haver de front sense cap tipus d'ajuda pública a l'augment de les provisions que els hi exigeix el govern espanyol s'ha esvaït. Sí que rebran ajuda però sota unes condicions molt estrictes. La reforma del sistema financer, que aprovarà demà l'executiu, inclourà noves línies de crèdits del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) per les entitats per tal que netegin els seus balanços d'actius immobiliaris tòxics i guanyin recursos per emprendre una nova onada de fusions.

Segons expliquen a l'ARA fonts del ministeri d'Economia, els diners del FROB, que computaran com a capital, s'injectaran a través d'un "instrument financer" a un tipus d'interès del 8% anual i s'hauran de tornar en el termini de cinc anys. Economia subratlla que aquesta fórmula de recapitalització "no és una ajuda pública" perquè no comptabilitzarà com a dèficit i "no suposarà cap cost per al contribuent". L'explicació és que en ser una "operació amb una estructura financera" amb un interès a "cost de mercat", les autoritats europees haurien de permetre que els diners s'incloguin en el capítol vuit -n'hi ha un total de nou- de despesa de l'Estat, que no computa com a dèficit. Una teoria que ahir mateix van tombar des de Brussel·les. El vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Competència, Joaquín Almunia, va assegurar que els recursos del FROB seran considerats "ajuda de l'Estat" i que, per tant, les entitats que els rebin hauran de presentar un pla de reestructuració que Brussel·les haurà d'autoritzar.

Menys jugadors

"Es tractaria d'un FROB 1", puntualitzen des d'Economia en referència a l'instrument que ja va impulsar l'anterior govern del PSOE per potenciar, amb ajudes parcials, les fusions, com les que van donar lloc a BFA-Bankia o Mare Nostrum. En canvi, l'anomenat "FROB 2" va suposar una injecció directa de capital fins a nacionalitzar entitats com CatalunyaCaixa o Unnim. Un extrem que ara es vol evitar.

La reforma del sistema financer exigirà al sector unes dotacions d'aproximadament 50.000 milions d'euros -fet que representa més del 4% del PIB-, tal com ja va avançar el ministre Luis de Guindos, per acostar el valor comptable dels seus actius immobiliaris als del mercat. Actualment, les entitats estan obligades a arribar de manera gradual al 30% de les dotacions per tot el totxo que tenen. Amb la nova reforma s'espera que aquesta mitjana sigui superior i que les exigències de provisions variïn segons els tipus d'actius. Unes diferències de criteri que seran importants després que el govern descartés la creació d'un banc dolent , una entitat que agruparia tots o part dels actius immobiliaris tòxics del sector, i que quedaria en mans públiques.

La reforma financera també busca "incentivar" el procés de reestructuració bancària perquè hi hagi, en paraules de De Guindos, "menys jugadors però més forts". A part de les ajudes del FROB, també es preveu que les entitats que es fusionin tinguin més temps que les altres per assolir les noves exigències de provisions, segons expliquen fonts del sector. Una de les altres incògnites que haurà de desvelar la futura llei és el càrrec que hauran de fer els bancs i les caixes dels diners que aprovisionaran. És a dir, si per tal de propiciar un nou mapa financer, les entitats que es fusionin podran carregar aquests sanejaments contra recursos propis en lloc de fer-ho contra resultats, cosa que empitjoraria els seus números vermells.

Des del ministeri d'Economia, prometen mantenir-se al marge d'aquesta segona onada de fusions. Davant dels rumors sobre les preferències de De Guindos per algunes operacions, com per exemple una unió entre CaixaBank i Bankia, responen que seran els "mercats els que decidiran pel seus propis mecanismes".

Resultats del Banco Popular

El president del Banco Popular, Ángel Ron, es va referir ahir a la reforma que prepara l'executiu. Ron va considerar que hi ha un "excés de capacitat" en el sector financer espanyol que ha de conduir a la desaparició de les entitats que no siguin capaces de generar marges d'explotació sòlids i recurrents. "Sostenir a costa del contribuent bancs zombis és un luxe que no ens podem permetre", va dir. Ron va presentar ahir els resultats del 2011, un exercici que va tancar amb un benefici de 480 milions d'euros, un 18,7% menys que el 2010, com a conseqüència de la dotació de 1.690 milions en provisions per cobrir riscos immobiliaris. Ron va explicar que, després de l'adquisició del Banco Pastor, es veu "fort" per comprar noves entitats, però no necessàriament a Espanya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT