Publicitat
Publicitat

Un govern d'unió guanya pes com a fórmula anticrisi

Amb l'amenaça latent d'una intervenció externa de fons, Portugal serà dirigit per un "govern de gestió" completament limitat de funcions després de la dimissió del socialista José Sócrates. El president de la República, Aníbal Cavaco Silva, vol solucionar la crisi política actual amb rapidesa i avui es reuneix amb els partits per analitzar l'escenari d'eleccions anticipades, que es pronostiquen per a finals de maig. Sócrates ja ha anunciat que tornarà a ser candidat. El seu principal adversari serà molt probablement l'actual líder dels socialdemòcrates, Pedro Passos Coelho.

Tot i això, tal com la resta de formacions polítiques fa cert temps que avisen, un anomenat "bloc central" pren força de cara al pròxim mandat. Això significa un govern d'unió de les dues principals forces polítiques: socialistes i socialdemòcrates. Una proposta que han rebutjat sempre ambdós partits, però a la qual s'han adherit grans personalitats de la política portuguesa, com l'expresident de la República, el socialista Jorge Sampaio.

Però com ha arribat Portugal fins aquesta situació? Des que va revalidar el mandat a les urnes el 2009 (tot i perdre la majoria absoluta), Sócrates no ha passat precisament per un camí de roses. Els comptes estatals, amb un deute important, han obligat els socialistes a incentivar mesures dures poc acceptades socialment, com ara l'augment d'impostos i retallades en els subsidis socials i els sous dels funcionaris públics. L'executiu ha aprovat tres plans d'austeritat amb l'abstenció del principal partit de l'oposició, els socialdemòcrates. La resta de forces s'hi han oposat sempre.

Aquest escenari, però, no es va repetir dimecres, quan els socialdemòcrates també van votar en contra del quart paquet de mesures anticrisi. Un vot incentivat pel fet que el govern va presentar el programa a Brussel·les abans que es discutís al Parlament portuguès.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT