Publicitat
Publicitat

CRISI POLÍTICA A BAGDAD

El primer ministre amenaça els seus rivals polítics de crear un nou executiu si no posen fi al seu boicot

El govern de l'Iraq trontolla

El primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, va amenaçar ahir d'abandonar el govern de coalició -creat fa un any sota la tutela dels EUA-, cosa que abocaria la fràgil democràcia del país a un estat de confusió total just dies després de la retirada de les tropes nord-americanes.

En una conferència de premsa de gairebé 90 minuts -gravada i retransmesa per la televisó estatal- Maliki va desafiar els seus oponents amb l'amenaça de fer públics els documents que, segons ell, mostren que els seus rivals polítics han estat involucrats en actes de terrorisme.

El primer ministre iraquià va dir als líders kurds que hi haurà "problemes" si no entreguen el vice-primer ministre Tariq al-Haixemi, que ha fugit els últims dies a la regió kurda semiautònoma després que s'emetés una ordre d'arrest contra ell. Se l'acusa de dirigir un esquadró de la mort que va cometre nombrosos assassinats i atemptats amb bomba.

El líder iraquià -xiïta- també va llançar una advertència als seus rivals d'Iraqiya, l'àmplia coalició sunnita de diputats que inclou Haixemi: si no acaben amb el seu boicot al Parlament i al consell de ministres, formarà una nova majoria governamental que els exclourà del poder. Si els ministres d'Iraqiya no es presenten A les futures reunions de govern, va dir Maliki, dessignaran "els seus substituts".

Aquesta greu crisi que amenaça l'estabilitat política a l'Iraq va esclatar dilluns quan el govern del país -de majoria xiïta- va emetre una ordre de detenció contra Haixemi, exmilitar i polític sunnita, per la seva suposada vinculació amb actes qualificats de terrorisme.

Nuri a-Maliki va fer un gest i va convocar ahir l'elit política del país a una reunió per discutir la qüestió. Si no es resol el tema, va dir, passarà a "formar una nova majoria de govern". Però els seus esforços de conciliació es van acabar aquí.

Més inestabilitat que mai

La vida pública a l'Iraq està en constant crisi, però alguns analistes diuen que aquesta és la pitjor inestabilitat política dels últims anys. És l'embolic més greu de la jove democràcia del país des que van caldre vuit mesos per formar govern després de les eleccions de l'any passat.

En la seva crida als kurds perquè entreguin Haixemi, Maliki obre un enfrontament amb la potent minoria que gestiona la seva pròpia regió al nord, el suport de la qual serà necessari per formar un nou govern sense la presència de la coalició sunnita Iraqiya. Mentrestant, al nord kurd, el vicepresident Haixemi està fora de l'abast de les forces de seguretat iraquianes, i des d'allà pot fugir fàcilment del país.

L'Iraq haurà d'afrontar diferents problemes polítics que poden fer trontollar la unitat de l'actual executiu, que els diplomàtics nord-americans van ajudar a formar i que representa les tres faccions més importants del país: xiïtes, sunnites i kurds. Això fa créixer les pors que torni la violència sectària, malgrat que la pau ha regnat fins ara entre la classe política. Però tot i això, la minoria sunnita, que tocava poder amb Saddam Hussein, se sent cada cop més marginada.

Els EUA acaben de marxar

La crisi coincideix amb la retirada de les tropes nord-americanes de l'Iraq el cap de setmana passat, després de nou anys de guerra que va començar amb la invasió que va fer caure el govern de majoria sunnita de Saddam Hussein. La retirada dels Estats Units deixa un país que el president Obama va descriure com a "estable i autosuficient".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT