BengasiDesprés de sis mesos de guerra civil a Líbia, els importants progressos en els tres fronts i l'arribada dels rebels a Trípoli han aixecat l'eufòria entre la població de Bengasi. Aquest ambient festiu s'entela amb la preocupació per quina pot ser la sort dels opositors a la capital. Al voltant dels televisors ahir es reunia a les cafeteries dels hotels de Bengasi gent de tots els punts del país. Esperaven. Majoritàriament, homes adinerats de Trípoli, sense família a la regió. Dipositant temps i paciència en l'anunci de la caiguda de Gaddafi.
D'altres no tenen diners, però sí molta resignació. És el cas de Jamal, un home de 42 anys que viu des de fa mesos a la capital rebel. Va rebre un tret de gran calibre a la cuixa en una manifestació a Trípoli. Tractat en un hospital de Tunísia, posteriorment va poder anar a Bengasi. Camina amb crosses juntament amb un amic seu que fa pocs dies ha pogut sortir de l'hospital de la capital rebel. "Gaddafi és boig i la gent tem el que pot arribar a fer amb el seu poble", diu convençut.
Amb l'inici de la batalla de Trípoli, la pregunta és si els rebels seran capaços de liderar una transició amb garanties i fins a quin punt estan preparats per erigir-se com a alternativa a Gaddafi i evitar que el país caigui en un enfrontament tribal.
Què és el Consell Nacional de Transició?
El Consell Nacional de Transició (CNT) és el govern interí constituït després de les protestes del 17 de febrer, provisionalment amb capital a Bengasi. El formen 31 persones de diferents perfils i procedències. La majoria dels seus membres està a l'anonimat, per raons de seguretat. Dins els rebels, cal distingir el mateix Consell Nacional, el Consell Militar i l'Equip de Crisi, que assumeix les funcions d'executiu. Aquest últim està format per experts en diferents àmbits (des de les finances a les relacions exteriors) i s'hi troben exfuncionaris de Gaddafi, activistes de drets humans i destacats membres dels comitès de la revolta del 17 de febrer, reformistes de l'àmbit econòmic i professionals provinents de l'exili.
L'organisme reuneix més representants de les diferents ciutats de Líbia. Sota control dels rebels o no. Per exemple, inclou un membre de Trípoli i altres ciutats encara controlades pel règim. Això respon a l'interès d'aplegar diferents sensibilitats i famílies (tribus) del país. El plenari del CNT és el resultat la coordinació dels consells locals nascuts a les ciutats que es van afegir immediatament a la revolta. La regió de la Cirenaica, a l'est del país, és on es van constituir consells immediatament després de l'alçament.
Qui té el comandament militar rebel?
El Consell Militar dels rebels es troba supeditat formalment a la direcció del plenari del CNT. Això és així donat el pes que havia anat perdent l'exèrcit a Líbia. La política de Gaddafi durant anys buscava afavorir la presència de famílies, tribus dins l'exèrcit, separant les seccions i unitats per anar cedint concessions limitades. "Líbia de fet tenia un exèrcit, però això s'ha anat desmuntant progressivament. Vam passar d'un exèrcit a una guàrdia de casernes" explica Adhel, un llicenciat en polítiques que recorda les aventures fracassades de Gaddafi al Txad o Uganda.
El govern de Bengasi pot integrar els rebels de l'oest?
A mesura que avancen les tropes rebels i assetgen la capital, es van coneixent noves desercions entre les files del coronel Muammar al-Gaddafi. Algunes han anat acompanyades de declaracions de suport a la revolta líbia. Tot apunta que l'impuls i la contribució de les tropes rebels al front oest de la capital és un reflex de la posició dels grups ètnics d'aquesta zona. Només la percepció de la gent sobre moltes figures destacades del govern que han participat en l'oposició podria enrarir les relacions dins el CNT.
A més, tradicionalment la regió de la Tripolitana, a l'oest del país, i la Cirenaica, a l'est, han viscut dinàmiques diferents. Les diferències entre les diverses ètnies i grups han estat agreujades en els últims anys pel règim, que mantenia servituds i diferències entre elles. La Cirenaica sempre ha estat una regió de resistències i revoltes. Primer davant l'ocupació italiana, després amb intents de cop d'estat i dirigents contestataris, i finalment organitzant la lluita contra Gaddafi. El mateix líder beduí Omar al-Mujtar, que va dirigir la resistència a la colonització (entre el 1931 i 1951), o el rei Idriss I, pare de la primera independència africana, són originaris d'aquest territori. Les dues figures s'han erigit com a referent per als rebels.
L'OTAN: un aliat circumstancial
El paper de l'OTAN en el conflicte, després del setge que va patir Bengasi, s'ha anat difuminant en el cap dels habitants de la capital rebel. Llavors, la destrucció dels blindats de l'exèrcit va salvar la revolta. Posteriorment, l'exclusió de l'espai aeri libi i les operacions dels bombarders de l'OTAN que han inutilitzat bases operatives de l'exèrcit han estat saludades amb entusiasme. Han situat el conflicte armat en clar avantatge militar a favor dels rebels.
Abdel Jalil, el president del CNT, ha recordat en diverses ocasions que aquesta participació és circumstancial. També ha manifestat la seva predisposició a establir acords amb el govern francès, a qui agraeixen la seva contribució militar. Però el mateix Jalil la setmana passada va donar a conèixer el full de ruta que seguiria el país una vegada deposat Gaddafi. Aquest full de ruta estaria consensuat al voltant d'un document constitucional que seria aprovat en referèndum. El document obriria la possibilitat de constituir partits polítics i seria "compartit" amb les organitzacions internacionals.
Pel que fa a la percepció dels bombardejos de l'OTAN a l'oest del país, la població de Bengasi atribueix a les mentides de la televisió oficial les xifres de civils morts que denuncia el règim. Però tot plegat complicarà la reconciliació. "Només veient què va passar a Bengasi o Misurata sabem quina importància té la gent de Líbia per a Gaddafi" diu Salhe, un enginyer petroler que està, com molts, a l'atur.
