Publicitat
Publicitat

REFORMA AEROPORTUÀRIA

Les empreses interessades en la privatització de Barcelona i Madrid han demanat més temps per finançar l'operació

El nou govern triarà el gestor del Prat

Aena decidirà dilluns la pròrroga del termini de presentació d'ofertes per la gestió del Prat i Barajas fins al 31 de gener. Això vol dir que serà el govern format després del 20-N qui adjudicarà els contractes.

Les presses han jugat una mala passada al govern de José Luis Rodríguez Zapatero. L'executiu espanyol pretenia tancar la legislatura amb el concurs per a la gestió dels aeroports del Prat i Barajas resolt. Però no serà possible.

El ministre de Foment, José Blanco, havia dissenyat un calendari que, si es complís, hauria batut rècords en l'àmbit de la privatització d'infraestructures. La licitació va començar el 30 de juliol, les ofertes tècniques i econòmiques havien de presentar-se abans de finals d'aquest mes i el 18 de novembre -només dos dies abans de les eleccions generals- s'havien de donar a conèixer els adjudicataris. El president d'Aena, Juan Ignacio Lema, va anunciar ahir que proposarà al consell d'administració de l'ens públic de dilluns que ve una pròrroga de tres mesos, fins al 31 de gener del 2012, del termini de presentació d'ofertes per a la gestió del Prat i Barajas. A la pràctica això suposa que el procés passarà a mans del govern que sorgeixi dels comicis del 20 de novembre.

Explicació oficial d'Aena

Els aspirants tenen dificultats per obtenir finançament

"El motiu per a l'ampliació del termini és la petició per part de les empreses participants en el concurs, a causa de les dificultats per reunir el finançament necessari per a la data establerta", va informar Aena en un comunicat.

"Els consorcis [set grups d'empreses han presentat la seva preoferta] han reiterat el seu interès per participar en el concurs, però addueixen que donades les creixents tensions en el sistema financer internacional necessiten més temps per reunir els recursos necessaris", apunta el document.

Victòria de l'oposició

El PP ha pressionat per aturar el procés de privatització

És cert que les exigències financeres de l'operació són molt elevades, especialment en el context de crisi actual, però fonts del sector també apunten com a causa del retard la intensa pressió exercida pel PP durant les últimes setmanes. El partit polític, a qui totes les enquestes situen com a guanyador el 20-N, s'ha mostrat perplex per la "urgència" amb què s'estava desenvolupant el procés i va arribar a insinuar -en boca del seu portaveu econòmic, Cristóbal Montoro- que no s'entenien les presses si no era perquè la venda estava "predecidida".

Per al diputat del PP i portaveu a la comissió de foment del Congrés, Andrés Ayala, la decisió d'Aena és una demostració que tenien raó quan el PP sostenia que era un "despropòsit" tal com estava plantejat aquest concurs. És una manera de "tirar la tovallola", va afegir. Ayala no veu validesa en l'excusa que les empreses no han trobat finançament, perquè quan "el projecte és sòlid el finançament existeix".

Els altres partits

Entre la comprensió i les preguntes

El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, es va mostrar comprensiu amb la pròrroga. Va dir que el retard entra dins de la normalitat per la dimensió econòmica de l'operació, però va demanar al PP que es pronunciï en la campanya electoral sobre el model aeroportuari que vol, si un model centralitzat o de gestió individualitzada.

El portaveu d'IU, Gaspar Llamazares, va dir que no entenia les presses del govern per "malvendre" un patrimoni públic i va remarcar que es tracta del segon fracàs de l'executiu en la seva estratègia de privatitzacions, un cop frustrada la sortida a borsa de Loteries de l'Estat de fa uns dies. "Volien deixar-nos sense les joies de l'àvia", va comentar Llamazares.

Què passarà ara?

No s'esperen sorpreses: el nou govern necessitarà ingressos

Malgrat la seva oposició al procés, el PP no ha acabat d'explicar mai quina és la fórmula que prefereix. En principi la privatització de la gestió s'adequa a les seves reivindicacions històriques, però no han expressat un full de ruta clar.

Des del sector opinen que el nou govern seguirà amb el procés en marxa, ja que el nou inquilí de la Moncloa tindrà una necessitat imperiosa d'ingressos i la privatització de la gestió del Prat i Barajas suposa un cobrament immediat de 5.300 milions d'euros.

Les empreses candidates han pressionat Foment perquè flexibilitzi les condicions econòmiques del concurs i consideren que encara hi ha marge per canviar les bases del contracte. No obstant, Aena va expressar ahir en el seu comunicat que "es mantenen totes les condicions tècniques i econòmiques del concurs".

Què suposa el concurs?

Gestió dels dos aeroports durant vint anys

El concessionari del Prat i Barajas -que no poden caure a les mateixes mans- s'encarregarà de l'explotació, promoció i manteniment de l'aeroport durant vint anys, prorrogables cinc anys més. A canvi l'adjudicatari del Prat farà un pagament inicial de 1.600 milions d'euros i el de Barajas n'abonarà 3.700 milions. A més l'Estat ingressarà un 20% de la facturació anual de l'infraestructura. Fonts del sector han apuntat que els problemes de finançament es concentren entre els interessats per l'aeroport de Madrid, que implica un cànon inicial més elevat.

L'adjudicatari es farà càrrec de les inversions necessàries però no heretarà el deute associat a les infraestructures existents (com la terminal 1 del Prat o la T4 de Barajas). L'Estat mantindrà el control sobre la fixació de tarifes.

Set ofertes

Els principals grups mundials del sector s'hi han interessat

Set consorcis s'han prequalificat per presentar ofertes al concurs. El grup espanyol Ferrovial -primer gestor aeroportuari mundial-, l'indi GMR, FCC (de bracet de Changi i Siemens), Aéroports de Paris i l'alemanya Fraport (juntament amb Acciona) s'han interessat pels dos contractes, mentre que la catalana Abertis s'ha postulat per gestionar el Prat i San José ha fet el mateix per Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT