Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA

El president Alberto Fabra anuncia un pla per reduir el dèficit que afectarà les inversions i els funcionaris

El govern valencià es veu obligat a un fort ajust per evitar la fallida

El govern valencià aprova avui un dur pla d'ajust, tot just després de demanar l'aval del Tresor per fer front a un deute de 123 milions. La Generalitat, però, nega que hagi estat rescatada per Madrid.

Ni venent tot el seu patrimoni la Generalitat valenciana saldaria els seus deutes. Aquesta és una aproximació real i molt gràfica del delicat moment pel qual passen els comptes del govern al País Valencià. A més a més, ahir es va saber que l'administració no havia pogut fer front per primera vegada en la seva història al venciment d'un deute que tenia contret amb Deustche Bank per un import de 123 milions d'euros. En termes econòmics, la Generalitat valenciana hauria incorregut en una situació d'impagament que s'ha perllongat durant gairebé una setmana i que va ser resolta, segons el vicepresident del govern valencià, José Císcar, amb "recursos propis i altres mecanismes de finançament".

Aquesta va ser la manera de negar que el País Valencià hagi hagut de ser rescatat pel Tresor Públic, com afirma l'oposició, si bé aquest organisme hauria actuat com a avalador perquè una altra entitat financera li concedís un crèdit a curt termini. Malgrat aquesta solució in extremis , no s'ha dissipat el risc que la Generalitat valenciana torni a incórrer en una situació similar i avui el govern aprovarà un fort pla d'ajust que retallarà drets adquirits dels funcionaris i paralitzarà les contractacions.

L'obtenció de liquiditat és, sens dubte, el "que fa perdre la son" al conseller d'Economia, Enrique Verdeguer, ja que és un dels aspectes que permetrien evitar la fallida tècnica de la Generalitat. Les entitats financeres no hi confien i altres fórmules com l'emissió de deute públic -els anomenats bons patriòtics- el passat mes de desembre no van cobrir les expectatives. Dels 1.800 milions emesos, només es va aconseguir col·locar-ne el 60%, de manera que no es va poder disposar de liquiditat per escometre ni tan sols la devolució del crèdit obtingut pels bons emesos el 2010, que ascendien a 1.500 milions.

Venciment de crèdits

L'ombra de la fallida planeja des de fa mesos sobre l'administració valenciana. Aquest fet es produiria si no pot fer front al deute compromès per al 2012 més les despeses corrents de gestió. El venciment dels crèdits subscrits per la Generalitat per a aquest exercici sumen un import total de 4.700 milions d'euros si es tenen en compte els de curt, mitjà i llarg termini. És per això que des del govern valencià s'està buscant amb diferents entitats financeres una solució global per poder afrontar aquests pagaments.

A aquesta situació s'hi sumen els problemes ocasionats pels continus impagaments del Consell als seus proveïdors i que el 2011 han ascendit als 2.400 milions. Aquest fet va provocar, per exemple, una vaga de dos dies de les farmàcies valencianes, a qui se'ls deu l'astronòmica xifra de 550 milions.

L'impagament a Deustche Bank ha forçat el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, a prendre mesures urgents per fer front a la delicada situació dels comptes públics i per això ahir va anunciar un pla d'ajust que permetria estalviar 1.000 milions i que es farà oficial avui després de la reunió del ple del govern valencià. Aquesta decisió fa que els pressupostos aprovats fa només 15 dies quedin en poc més que paper mullat i es passi de la reducció anunciada d'un 6,4% a una del 12,5%. Cal tenir en compte que el País Valencià és l'autonomia més endeutada de l'Estat en relació al seu PIB (un 19,9%).

L'estalvi s'efectuarà a través "del sacrifici" que hauran de fer els treballadors del sector públic. Aquestes mesures que el mateix conseller d'Hisenda, Jorge Vela, va reconèixer com a "molt dures" es concreten en un decàleg que permetrà estalviar 271 milions. Les retallades que s'aprovaran per a un període de dos anys preveuen una reducció de jornada per als interins, que els docents interins no cobrin vacances, que no es paguin íntegrament les baixes per incapacitat temporal, suspensió del pla de pensions, paralització dels sexennis, i altres mesures que retallen drets adquirits. També es passarà de 40 empreses públiques a només sis. Abans de la crisi n'hi havia un centenar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT