Publicitat
Publicitat

"És la gran oportunitat per rescatar referents com a nació"

Ignorància "La història de Catalunya és coneguda només pels especialistes" Mèdia "Cal centrar les celebracions cap al seu vessant més mediàtic i audiovisual" Diners "Hem de dedicar tots els recursos que calguin a recuperar el passat, de manera desacomplexada"

Com s'hauria de commemorar l'Onze de Setembre del 2014?

Com es fan aquestes coses en els països normals: amb mitjans i convicció. És una data històrica que explica el que som. La commemoració hauria de tenir una part acadèmica i una altra de més mediàtica, més popular, sense defugir l'èpica.

Ho hauria d'organitzar el Govern o la societat civil?

Normalment aquestes commemoracions es promouen oficialment. La societat civil no té recursos ni gent per fer-ho. Cal centrar les celebracions cap al seu vessant més mediàtic i audiovisual. La història de Catalunya és coneguda només pels especialistes, la gent no té ni idea de qui és Rafael Casanova.

Vostè ha fet tres llibres sobre l'11 de setembre. No n'hi ha prou?

Els llibres en català només arriben a una minoria. Només els grans mitjans de comunicació de masses aconsegueixen transcendir. Tenim un gran problema de referents i de mentalitat popular. Commemorar efemèrides pot ajudar a pal·liar aquest dèficit que arrosseguem.

Necessitem una pel·lícula com Braveheart ?

Cada país té el seu producte.

Braveheart és una producció molt patriòtica i molt desacomplexada. A Catalunya no ho pairíem bé. Necessitem una cosa més escèptica, amb un punt d'humor, encara que sigui rient-nos de nosaltres mateixos. Això no treu que pugui tenir un format èpic i solvent. Necessitem una gran producció adoptada a la nostra mentalitat. És fàcil de fer, si hi ha diners. En alguna ocasió, alguna productora m'ha sondejat per rodar a partir de les meves novel·les, però un minut de rodatge a l'exterior costa una fortuna.

L'anterior Govern va obrir una comissió pel 2014. És suficient?

M'imagino que van fer feina, però no s'ha notat gaire. Els polítics haurien de saber que el 2014 és la gran oportunitat per rescatar els nostres referents com a nació. És una data molt temptadora i, a la vegada, determinant: acaba un país i en comença un altre que és encara el nostre.

El nou Govern s'hauria de fixar la commemoració com una prioritat?

No haurien d'oblidar una cosa: el passat és la indústria que té més futur. Una pel·lícula d'època fa caixa, perquè la gent no li agrada ser permanentment amnèsica. Amb un col·lectiu passa el mateix. Com a país tenim un problema: la falta de passat. Hem de dedicar tots els recursos que calguin a recuperar el passat, de forma desacomplexada, com qualsevol altre país. Recuperar figures com Rafael Casanova o Macià i Companys no ha de ser per res provincià.

Quan ho fa un estat sembla més normal?

Quan els francesos celebren el segon centenari de la Revolució tiren la casa per la finestra i ningú es queixa. Fem-ho igual.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT