El gran ou d'Europa
L'euro té problemes perquè la Unió Europea té problemes. Dijous a la nit, en ple sopar dels caps d'estat i de govern de la UE per pressionar Grècia perquè aprovi un nou paquet de retallades, pujades d'impostos i privatitzacions, el president del Consell, el belga Herman Van Rompuy, va repartir entre els 27 uns glamurosos fullets. Uns tríptics -només imprimir-los hauria costat més de 100.000 euros- amb el disseny del nou quarter general de la UE que s'ha començat a construir a Brussel·les.Un gegantí ou de vidre valorat en 240 milions d'euros que ha d'estar acabat el 2013.
Segons ha explicat un diplomàtic que assistia al sopar, el primer ministre britànic, David Cameron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es van mirar com dient "però en què pensa aquest home?" Cameron, l'euroescèptic, no es va mossegar la llengua. "Em pregunto si aquestes institucions de veritat entenen la situació per la qual passa molta gent cada cop que retallem pressupostos", va dir a la cimera.
Cameron, poc amic d'una Europa forta, fa mesos que reclama una retallada del magre pressupost comunitari. El gran ou, imprès a tot color, afegia llenya al foc perquè com deia un alt funcionari de la UE "no era el moment" per exhibir uns despatxos que ja voldrien alguns governs. Si l'estalvi és important, cuidar les formes ho és encara més. I l'empatia, imprescindible.
Quan fa 14 anys (molts) el meu cap em va enviar a treballar a Brussel·les, em va dir: "Vés, aprèn, disfruta i torna, perquè allò és una gàbia d'or". Ell també hi havia passat, per allà. No es pot perdre el contacte amb la realitat quan s'està decidint sobre 500 milions de persones.
Un tràngol econòmic
Grècia és a les portes d'una nova vaga general i a punt de tornar a votar una nova retallada pressupostària de 78.000 milions d'euros. Dijous la UE va discutir un paquet de millora de la governança econòmica que hauria de servir per evitar més crisis, però és incapaç de trobar una sortida per a la que ara ofega les economies de l'euro. Fa mesos que discuteix fins a quin punt poden fer enfadar els inversors privats que van provocar aquest daltabaix exigint-los que col·laborin mínimament en el pla de xoc per frenar la caiguda.
França i Alemanya s'aferren al discurs oficial que l'euro és l'èxit més important de la Unió i que es farà tot el que calgui per rescatar-lo, però les paraules queden en això, pura retòrica. Mesos d'indecisió han anat alimentant l'amenaça. Els caps d'estat i de govern de la Unió s'han reunit a Brussel·les sense pla B, sense més solució que pressionar Grècia perquè s'arremangui més.
L'estrena del nou responsable de Finances grec, Evangelos Venizelos, a l'últim consell de ministres d'Economia de Luxemburg va acabar com el rosari de l'aurora. Venizelos és un dels socialistes crítics amb la nova recepta de privatitzacions i pujades d'impostos que li espera a Grècia. El primer ministre Papandreu devia pensar que sumant el sector crític al pla potser apaivagaria la discrepància interna que amenaça la votació crucial de dimarts.
La jugada, però, ha tensat una mica més la corda. Austríacs, eslovacs, finlandesos, fins i tot el mateix comissari europeu de Finances, Olli Rehn, van acabar perdent les maneres amb el seu col·lega grec -confessen fonts comunitàries-. A Luxemburg hi va haver crits. "Hi ha països de l'euro a qui ja no els preocupa l'efecte contagi", reconeixen. Per primera vegada hi ha una amenaça real dels cada cop més disposats a deixar caure les peces més dèbils.
Els líders europeus s'han convençut que la millor manera d'acontentar el seu país és tornant a la competència directa amb els seus veïns. Renunciant a la supranacionalitat per cuidar els interessos més pròxims. Torna l'Europa de Westfàlia, sentenciava fa poc el Financial Times . L'única sobirania, la dels estats.
