Les grans relliscades d'Europa
La crisi econòmica i financera ha posat en relleu un grapat d'errors comesos per governs i institucions, a més de les mancances del projecte europeu, que han empitjorat la situació.
Brussel·les.L'euro és una moneda jove que travessa la seva primera crisi profunda. Si la divisa creada el 1999, i que portem a les butxaques des del 2002, resisteix, segurament en vindran més. Però la pròxima vegada la Unió Europea (UE) se sentirà més ben preparada per poder fer-hi front, perquè haurà après la lliçó dels errors comesos en aquesta crisi. Perquè d'errors, n'hi ha hagut un grapat. I aquí repassem quins han estat els més importants.
1. Sense un govern econòmic propi
La creació de la moneda va suposar una fita històrica per a la Unió Europea, però els països de l'euro van crear una unió monetària sense construir en paral·lel una veritable política econòmica i fiscal comuna. La profunda asimetria fiscal i el fet que les competències en matèria econòmica corresponguin als estats membres han contribuït a agreujar la crisi. Brussel·les reclama als socis de la moneda única més integració econòmica i convergència fiscal, però alguns països encara es resisteixen a cedir sobirania en favor de la UE.
2. Alemanya i França suavitzen el Pacte d'Estabilitat el 2004
El Pacte d'Estabilitat i Creixement, que limita al 3% el dèficit públic dels socis de l'euro, funcionava perfectament fins que Alemanya i França el van incomplir. Els dos socis van impulsar el 2004 una flexibilització del pacte per esquivar les sancions i permetre que els governs es poguessin endeutar una mica més en èpoques de ralentiment econòmic. Ara s'intenta corregir l'error fent el pacte més estricte i impulsant sancions més efectives per als països incomplidors.
3. El BCE es va equivocar apujant els tipus a l'inici de la crisi
El Banc Central Europeu (BCE) va prendre la decisió d'apujar els tipus d'interès fins al 4,25% el juny de l'any 2008, incapaç d'anticipar la davallada imminent de l'economia que s'acostava. Després va haver de corregir-ho a corre-cuita. El BCE ha repetit l'error aquest any en dues ocasions més. L'entitat que presideix Jean-Claude Trichet considerava que la crisi ja havia passat, perquè les grans economies del club, Alemanya i França, tornaven a créixer amb força. El BCE va determinar que hi havia un risc inflacionista, ignorant que moltes economies membres de l'euro encara no havien superat els problemes i que el creixement de Berlín i París tampoc no s'havia consolidat.
4. Irlanda va garantir tots els dipòsits de la banca
Davant els problemes de liquiditat que tenien els bancs d'Irlanda, el govern va decidir garantir tots els dipòsits bancaris de les entitats del país i els deutes que aquests bancs tenien amb tercers. Dublín ignorava el forat real que tenien els bancs i es va endeutar fins a límits insostenibles. I el seu dèficit va escalar fins a assolir una xifra espectacular equivalent al 32% del producte interior brut (PIB) del país. Finalment, la UE va haver d'impulsar un pla de rescat per valor de 85.000 milions d'euros. I sense aconseguir tocar el baix impost de societats.
5. Primer rescat de Grècia: massa tard i massa poc
A principis del 2010, Grècia es va veure incapaç de trobar finançament als mercats. Tenia un 13% de dèficit i la seva prima de risc es va disparar. La Comissió Europea i socis com França i Espanya van posar sobre la taula la possibilitat d'un rescat, el primer de la història de l'euro. Però Merkel, molt preocupada per l'opinió pública alemanya, es va resistir a acceptar-lo. Els seus dubtes van agreujar la situació de Grècia. Finalment va cedir i al maig es va aprovar un primer rescat de 110.000 milions d'euros. No n'hi va haver prou i ara es treballa per un segon rescat.
6. Els socis de l'euro creen un fons de rescat que es queda curt
La urgència de prestar ajuda econòmica a països amb greus problemes va portar els socis de l'euro a crear el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSE), un fons de rescat temporal amb garanties per 440.000 milions d'euros. La gravetat de la crisi obliga ara a posar-hi més diners. L'eurozona va acordar al juliol ampliar-lo fins a 750.000 milions i flexibilitzar-ne l'ús.
7. Els països de l'euro prenen decisions amb excessiva lentitud
L'euro es va crear sense cap instrument que servís per fer front a una crisi. La UE ha hagut d'improvisar solucions sobre la marxa, però els socis van a remolc dels mercats, que prenen les decisions molt més de pressa que no pas els governs. A la improvisació europea s'hi suma la dificultat per posar d'acord 17 executius per impulsar mesures que frenin la crisi. Falta una veritable governança econòmica que implica que els estats cedeixin poder en favor de Brussel·les.
