ANTROPÒLEG RESIDENT A GRÈCIAEls grecs viuen atònits cada nova negociació política d'un serial que fa quasi dos anys que dura, i que ha portat el país a una situació cada cop més complicada i dolorosa. Després de l'enèsima vaga general de dimarts, sembla que el govern de concentració nacional, encapçalat pel tecnòcrata Papadimos, no acabi de tenir clar com justificar davant el seu futur electorat una nova retallada, ara de les pensions i el salari mínim.
Però xifres i política a banda, aquesta crisi allà on es viu és al carrer. L'augment de ciutadans sense sostre és fàcilment palpable a les principals ciutats de Grècia, i aquesta realitat no deixa de ser la punta de l'iceberg d'un estat del benestar que fa aigües. Més d'un de cada quatre grecs viu sota l'amenaça de la pobresa i l'exclusió social, segons l'última estadística que ahir va publicar l'Eurostat.
El ministeri d'Educació s'ha vist obligat els últims mesos a repartir menjar a diverses escoles del país davant l'allau d'alumnes que hi arriben amb l'estómac buit. La població s'organitza per ajudar-se els uns als altres. Proliferen les associacions d'assistència social i les xarxes d'organitzacions solidàries creades pel personal mèdic del país, que han decidit actuar davant el nombre creixent de persones que ja no tenen accés a l'assistència sanitària. Les ocupacions d'edificis van més enllà del seu tradicional àmbit universitari, i arriben als locals de la televisió, els hospitals o les fàbriques. Tothom coneix avui els treballadors dels Alts Forns de Grècia (Halyvourgia), que des de fa més de cent dies autogestionen la fàbrica pr lluitar contra un tancament anunciat.
Grècia està aclaparada i la situació comença a afavorir un augment cada cop més evident del populisme. Al carrer i en alguns mitjans de comunicació s'associen les noves mesures econòmiques abanderades per la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb la cruenta ocupació nazi que va patir el país durant la Segona Guerra Mundial. Les referències a aturar una nova invasió estan en boca de sectors que van des de l'esquerra més ortodoxa fins a l'extrema dreta, en un perillós viratge ideològic en què l'origen de la democràcia i la civilització, del qual el poble hel·lè en seria l'hereu, es contraposa a la barbàrie germànica.
