La dreta grega refusa signar un compromís amb els plans de la UE
El partit Nova Democràcia es nega a signar un compromís per escrit amb els plans de rescat de la UE. Continuen les negociacions per formar un govern de transició que liderarà Lucas Papademos.
Barcelona.Mentre a Itàlia queia el govern de Berlusconi, Grècia intentava refer-se de la crisi política. Però tot intent de solució va ser en va. El cap de l'oposició, Antonis Samaras, continua aferrat a les seves condicions i idees. El líder del partit conservador Nova Democràcia va negar-se ahir a donar garanties per escrit al pla anticrisi dels Vint-i-set. Una condició que li van imposar dilluns els ministres de Finances de l'eurozona des de Brussel·les perquè es descongeli el segon paquet del rescat.
"És per dignitat nacional -va argumentar Samaras-. No permetré que ningú dubti de la meva paraula". Unes declaracions que han creat divisions internes a dins del partit. Alguns membres de Nova Democràcia consideren que el líder de l'oposició va massa lluny en les condicions, segons Reuters. També segons unes filtracions de l'agència, el nom que va sonar més per liderar el govern de transició va ser el del tecnòcrata Lucas Papademos. Aquest economista, que ha presidit tant el Banc Central Grec com el Banc Central Europeu, es perfila com l'encarregat de garantir que es compleixi el pla europeu anticrisi, però les negociacions continuaran avui.
Els reptes del nou govern
El nou govern de transició es trobarà amb moltes tasques pendents. A part d'intentar calmar els ànims al carrer -després de set vagues generals en dos anys-, el primer pas serà ratificar el segon pla de rescat del país. Alemanya i França ja han deixat clar que no alliberaran el tram de 8.000 milions que necessita Atenes per pagar nòmines i pensions, i els dubtes de Samaras no posen les coses fàcils als seus socis comunitaris. Però a part d'això també els toca aprovar els nous pressupostos pendents.
Mentrestant, els grecs noten mesures econòmiques més dràstiques en la seva vida diària. Els ciutadans van començar a rebre ahir els nous rebuts de la llum, que inclouen el nou impost sobre la propietat de la vivenda. En un país on el sistema fiscal no funciona, s'ha establert aquest mecanisme de recaptació, que suposa l'amenaça de tallar el subministrament als que no paguin. La mesura ha aixecat una gran polèmica, perquè Grècia és el país de l'evasió fiscal: ni les grans fortunes -com els armadors- ni l'Església -que posseeix un imperi immobiliari- paguen impostos.
